5 de març de 2015

Sóc tan vell

Locomotora, Museu del Ferrocaril de Vilanova i la Geltrú. 

Sóc tan vell...

Sóc tan vell com París.
La pluja ja no em daura
i he perdut el somrís.

Sense teló de fons
sense escenografia
se me'n van les cançons.

No hi pensaré mai més.
La sal és més salada
que en el record d'un bes.

Josep Palau i Fabre (1917- 2008)
Charleville, 11 d'abril de 1948

22 comentaris:

  1. Dona, tan vell, el tren vull dir, que jo encara en recordo haver-ne vist algun en funcionament d'aquests trens de Vilanova...Trobo que el poema si adiu molt!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes locomotores formen part de la història. Robustes i contundents.
      Bon vespre, M. Roser.

      Elimina
  2. Hi ha un camí natural que ens condueix a la vellesa.
    El problema és que a vegades hi arribem per la drecera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari molt escaient, en Josep Palau va escriure aquest poema quan tan sols tenia 31 anys. Crec que no parla tant de la vellesa per edat com d'una vellesa emocional.

      Elimina
  3. Fer-se vell, crec que està molt ben explicat en aquest poema. Hi ha molts conceptes importants. Ara el que costa més és realment aquestes dreceres impensades ...

    Aquesta teva foto és molt maca... i sinqueces veu molt vella aquesta maquinària...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, crec que transmet la sensació de ser vell: "La pluja ja no em daura/ i he perdut el somrís." Hi ha gent jove que se la veu vella, s'apaguen abans d'hora.
      La màquina té l'edat que aparenta, ja ha recorregut molt món.

      Elimina
  4. Sortosament encara tenim museus, memòria i edat per a recordar aquestes meravelles.
    Preciosa la foto!

    Molt bon dia, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són els vestigis d'un temps. El museu del ferrocarril també ret homenatge a una generació que va posar en marxa un país. Hi ha gent apassionada pels trens i el museu compta amb un grup de voluntaris per restaurar les màquines.
      Bona tarda, sa lluna.

      Elimina

  5. Palau i Fabre i el seu contingut lirisme fan una excel·lent síntesi poètica sobre el procés d'envelliment. Tota una reflexió,
    delicada i contundent.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo molt encertat el qualificatiu de "contingut lirisme". Sembla com si Palau volgués condensar la seva emoció en poques paraules. Una reflexió profunda sobre la vellesa.

      Abraçades, des de terra endins.

      Elimina
  6. És d'aquelles imatges que fan autèntic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes màquines ja tenen incrustades la pols dels anys a la seva pell.

      Elimina
  7. La teva excelent foto ens mostra una antiga locomotora amb molts anys i molts quilometres viscuts. Vella, però amb molta dignitat. Com seria desitjable per qualsevol de nosaltres arribar al final del camí.
    M'agrada el poema de Palau i Fabre, que no coneixia, i que trobo molt escaient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses velles sovint tenen un atractiu estètic que no tenen les noves. Amb l'edat guanyen en expressivitat. A nosaltres potser ens pot passar el mateix.
      Palau i Fabre és un autor que connecto amb facilitat i no sé ben bé perquè.

      Elimina
  8. Palau i Fabre un excel·lent poeta i un gran coneixedor de l'obra de Picasso ....una foto molt bona ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfreelang. Palau i Fabre va ser un apassionat per l'obra de Picasso. Tinc un llibre d'ell que es titula "Estimat Picasso" on relata la seva experiència amb l'artista. Molt interessant.

      Elimina
  9. Envellir sí però sense perdre el somrís, com la locomotora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, podem envellir per edat però no pel cor.

      Elimina
  10. La foto adient per al poema, Consol.
    De veritat, de veritat que quedarem tan bé en la foto de grup que farem quan ens trobem?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ens hem de fer una foto de grup quan quedem. Però vols dir que som tan grans? Segur que sabem somriure la mar de bé.
      Bon diumenge, Teresa.

      Elimina
  11. Molt bona foto. I, com sempre fas, un text molt adient a la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors. No hi ha dubte, la màquina és vella.

      Elimina