4 de febrer de 2015

Tenyeix de blau el temps


Tenyeix de blau el temps:
transfigura el somni,
transgredeix els mots.
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font. 

Foc a les mans (fragment)
Montserrat Abelló

16 comentaris:

  1. Tot això que diu aquest poema és el que fa la poesia, com un arbre nu que "transfigura el somni", que el transforma en paraules.

    ResponElimina
  2. Sempre fas bons paral·lelismes amb la poesia. Els poetes capaços d'explicar noves realitats amb les paraules.

    ResponElimina
  3. No és gaire original, ja s'ha dit altres vegades. Les branques arrelen al cel.
    La poesia arrela en les paraules. I viceversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la màgia de la poesia.

      Elimina
  4. Quines branques... Són com una xarxa que abasta universos, el cel sencer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les primeres llums del dia deixen veure la seva magnificència.

      Elimina
  5. Un arbre, senzill i complex, bellesa retallada sobre el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, que és hivern i s'ha quedat sense fulles, ens deixa veure la seva esplèndida estructura.

      Elimina
  6. Sembla que la negror de l'arbre, vulgui tapar aquest cel tant blau, però si el temps també és d'aquest color, res el pot esborrar...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És "l'hora blava" a l'alba, aquest espai de temps entre la foscor i la claror abans que neixi el sol, la primera llum del dia. És un temps de transició.
      Que tinguis un bon dia, M. Roser.

      Elimina
  7. Quina filigrana de branques retallades al cel, quanta bellesa hi ha a la natura!
    El poema el tinc encara ben fresc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema l'he conegut en el teu bloc i m'agrada molt. Ets una gran difusora de bona poesia, Glòria.
      No acostumo a posar el poema sencer perquè sovint m'ha corprès un petit fragment i és allò que m'interessa transmetre.

      Elimina
  8. Jo tb recordo el poema, és preciós. I l'has acompanyat molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Loreto. A vegades tens el poema i la fotografia i les ajuntes.

      Elimina
  9. Jo hi veig una xarxa neuronal, com la que ens permet pensar els mots i transgredir-los (per cert, un apunt ortogràfic: transgredeix , no transgradeix).
    M'encanta la foto i m'encanta el poema que l'acompanya. Gràcies per fer-me'l conèixer, Consol.

    ResponElimina
  10. Una xarxa neuronal és un bon símbol. Gràcies per la correcció ortogràfica.
    Aquest poema me'l va donar a conèixer la Glòria de Glo.bos.blog. Si t'agrada la poesia et recomano aquest bloc per la seva bona selecció i perquè els té tots molt ben classificats per autors/autores (és important donar a conèixer a les poetesses)

    ResponElimina