30 de gener de 2015

Maregassa

Caldetes                                                     
El Temps

Tot el país cobert,
bromes al nord, als fondals.
Alguna ullada de sol
a muntanya, al migdia.
Pluges al litoral. Al cor,
com sempre, maregassa.

Narcís Comadira

20 comentaris:

  1. És que si al cor no hi ha maregassa, no sé on més pot ser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert. El cor que batega constantment, no ha de ser sensible als vents?

      Elimina
  2. Respostes
    1. Josep Maria de Segarra ho expressa en boca de Caterina al Cafè de la Marina d'aquesta manera: "(...) si el teu cor se m'acostava i ara és a prop del meu, més que alegria i més que tot és aquest foc que sento i és aquest respirar, però respon-me: això que fas amb mi, aquestes paraules, t'han sortit de la sang? (...)"

      Elimina
  3. De tan en tant potser al cor li anirà bé una mica de mar en calma, per no fatigar-se amb tanta maregassa...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó tens! I quin delit, quan arriba la calma!
      Molt bon vespre, M. Roser.

      Elimina
  4. El cor, com el mar. Bategant i canviant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre latent a les onades de l'esdevenidor.

      Elimina
  5. El moviment de l'aigua, les marees... és com un misteri, com màgia.. Com és que l'aigua no s'està quieta? :-)
    Una foto preciosa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè l'aigua, la sorra, les pedres... tenen vida i moviment. Fins i tot nosaltres que creiem que estem estàtics damunt la Terra en realitat girem a gran velocitat amb ella.
      Gràcies, Assumpta.

      Elimina
  6. Sort que el cor ja hi està avesat, i amb una ullada de sol ja fa festa...
    Esplèndida foto, Cònsol!

    ResponElimina
  7. Les grans tormentes del cor es poden esvair amb un somriure. Difícil i fàcil alhora.

    ResponElimina
  8. La foto és impressionant i la metàfora boníssima.
    Poques vegades el cor està en calma, sempre esclau del vent, de les marees.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria.
      Ho sintetitzes molt bé, som sensibles als petits i als grans canvis.

      Elimina
  9. Mai no ens l'acabem de treure de sobre, la maregassa.... Preciós aquestvpoema que t'scompanya tan bé l'onada, trasbalsadora i bella, amb la seva llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta maregassa que a voltes ens dóna energia per fer grans conquestes i d'altres ens fatiga i ens deixa exhausts. Que no deixem perdre la seva llum.

      Elimina
  10. La Mediterrània a la tardor i l'hivern, és preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, encara pots sentir-te sol davant la immensitat i la força de l'aigua i el vent.

      Elimina
  11. El cor té maregassa i tramuntana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tramuntanes, cors desbocats i empesos cap endavant amb fúria.

      Elimina