Em vaig iniciar a fer reportatges fotogràfics tot buscant textures pel carrer de casa meva. Les textures són arreu, momés cal mirar-les i clicar. Ull viu!, des de El Far, que s'acosta tempesta.
Diuen que els nens ho toquen tot però no serien sols els nens si ens fos permès anar tocant-ho tot. A mi m'agrada tocar les pedres, i de moment, a ningú li molesta.
Com a fotògraf un dels meus temes predilectes han estat sempre les textures... has tocat una de les meves debilitats!
ResponEliminaDes de El Far...
Em vaig iniciar a fer reportatges fotogràfics tot buscant textures pel carrer de casa meva. Les textures són arreu, momés cal mirar-les i clicar.
EliminaUll viu!, des de El Far, que s'acosta tempesta.
És la terra feta objecte. Quan en veig un, em costa no tocar-lo.
ResponEliminaDiuen que els nens ho toquen tot però no serien sols els nens si ens fos permès anar tocant-ho tot. A mi m'agrada tocar les pedres, i de moment, a ningú li molesta.
EliminaM'agrada molt el que dius de la imatge. L'objecte retorna a la seva essència com amb la interpretació d'un poema la poesia transmet la seva essència.
ResponEliminaMolt ben observat. M'agraden els teus comentaris, sovint sembla que et situïs una mica enrera per veure-ho des d'una altra perspectiva.
EliminaAquests últims posts són tot un homenatge al fang, la terra...De fet, als orígens de la vida...
ResponEliminaBon dia, Consol.
Bon dia M. Roser. Les coses fetes amb les mans mereixen una mirada atenta.
EliminaFins aviat.