Serà com ara:
bosses, papers, sabates, roba
pertot arreu
i la maleta encara buida,
damunt del llit.
Serà com ara:
somnis, amics, l'amor, els llibres,
tot a mig fer.
I faltaran només minuts
per la sortida.
Tot pot canviar sempre
Jaume Subirana
maletes, baguls...receptacles de memòria, d'infantesa, de viatges petits o grans
ResponEliminaÉs curiós que puguin ser símbols tant del passat com del futur, allò que ha quedat emmagatzemat a les golfes i allò que emmagatzem per partir.
EliminaSempre he relacionat les maletes amb l'espai imprescindible on encabir allò realment necessari per a viure. Ni més ni menys, el que cal i prou...
ResponEliminaÉs cert, i el que ens cal és molt divers segons les persones. És bo de veure la mida de les maletes de la gent en un mateix viatge de grup.
EliminaMaletes que són en elles mateixes un retorn al passat, a banda de ser necessàries per viatjar.
ResponEliminaLes maletes de la fotografia ens retornen al passat com l'obra d'en Verdaguer. Un passat que reconeixem nostre.
EliminaAquestes maletes i baguls (mundus), ja tenen els seus anys...Em sembla que quan anem de viatge, la mitat de coses que posem a la maleta, ens les podríem estalviar...Només ens ho emportem per si de cas i després no ho fem servir! A mi no m'agrada gens, fer maletes.
ResponEliminaBona nit.
A casa meva també li deien "mundus" que fa pensar en "mons". Són per anar pel món.
EliminaVeus, a mi m'agrada fer maletes i fer-les amb les coses justes, sense haver de passar fred i anant ben calçada. Em surten maletes petites.
Verdaguer va viatjar a molts països però en el propi no el van tractar gaire bé.
ResponEliminaI, malauradament, no és cap excepció. Potser tendim a no valorar prou les coses, els fets i les persones que tenen mèrit, i ens afanyem a veure tots els petits defectes.
EliminaTot homenatge a Verdaguer és d'agrair, va ser molt injustament tractar pels seus superiors, però el poble sempre el va estimar.
ResponEliminaVerdaguer en parla a En defensa pròpia. Hi ha documents que testimonien que va ser molt acompanyat el dia del seu enterrament. Donen fe que en vida va ser una persona molt estimada per la gent.
ResponEliminaI si alguna cosa canvia que sigui a millor!
ResponEliminaPreciosa imatge i poema, Consol.
De fet no és possible el no canvi. El món que ens és proper està en un procés accelerat de canvi cap a una direcció, el regne dels poderosos econòmicament, molts volem un redreçament cap a una altra direcció que creiem més justa.
EliminaGràcies, Gemma.