9 d’agost del 2013

Mà amb compàs

                                                                                           Escultura dedicada als arquitectes de Josep Maria Subirachs a Girona.

Reconec que les obres d'en Subirachs són vigoroses, plegades de referències erudites i d'una cosmo visió pròpia. És d'aquests creadors que la seva obra porta incrustada la seva signatura. Malgrat tot, quan contemplo una obra seva, sovint m'arriba la sensació de fredor, duresa i agressivitat. Si una obra d'art tingués aura, la de Subirachs no em seria propícia.

12 comentaris:

  1. Em sembla que comparteixo la teva sensació, potser és això el que busca transmetre l'autor, però jo no n'entenc d'art, no et sabria dir si s'hi ha de veure alguna altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'art és com la música, quan més coneixes més t'agrada, però entenc que cadascú pot tenir els seus autors preferits.

      Elimina
  2. A mi no em convenç Subirachs al costat de Gaudí (que és tot corves pràcticament), però aquesta escultura m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La façana de Subirachs a la Sagrada Família no m'agrada gens. Aquesta escultura és particular, Subirachs ha anat deixant tot de notes i simbols com si es tractés d'un manifest o un tractat d'arquitectura.

      Elimina
  3. A mi també em passa com a tu, em transmet duresa i agressivitat... Recordo una escultura seva de Pau Casals, que em recorda de tot menys Pau Casals.

    Aquesta mà també sembla robòtica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, sovint les seves figures semblen robots, trets d'una pel·lícula de terror.

      Elimina

  4. M'agrada com "deconstrueixes" l'escultura i en destaques la matèria: una nova mirada sobre l'obra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet aquesta mà m'ha recordat altres escultures de Subirachs com la que hi ha a la Plaça Catalunya on encimbella esglaons que configuren una espècie d'escala.

      Elimina
  5. Jo no hi entenc massa d'escultures, però aquesta mà, dóna la sensació no pas de voler fer rodones, sinó de clavar el compàs a la pedra...Massa encarcarada!
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius molt bé, li escau això de "clavar el compàs". Les figures no tenen vida, estan encarcarades i congelades en el temps.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  6. Ostres, doncs a mi sí que m'agrada, encara que és cert que sembla d'un robot. I no la coneixia. On està, de Girona?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Subirachs té defensors i detractors, la seva obra crea sentiments contraposats. He de dir que hi ha algunes coses que sí m'agraden com són alguns dels seus relleus. Aquesta escultura es troba entre la Catedral i el Centre Bonastruc al peu de les Escales de la Pera. Crec que a prop hi ha el Col·legi d'Arquitectes.

      Elimina