22 de juliol del 2013

Els ibers

                                                                            Poblat iber de la punta del Castell, Palamós.

Els ibers, antics pobladors de les nostres terres, van deixar moltes petjades que a poc a poc es van desenterrant. Els arqueòlegs i els estudiosos de les civilitzacions cada cop saben més coses de qui eren, d'on venien i què els va passar. Són coneixements molt especialitzats que costa que arribin al saber general de les persones de a peu. I costa perquè encara no tenim prou canals de divulgació científica pels no experts en una matèria.

14 comentaris:

  1. En aquestes construccions els deu mancar la part de dalt de les parets, oi? N'ha quedat només una part, del passat, com sol pasar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, sort que una part dels murs van quedar soterrats i es van poder conservar. El temps sempre fa perdre coses inexorablement.

      Elimina
  2. Al poblat iber de la punta del Castell hi he estat nombrosos cops. És un indret especial, sobretot si t'hi deixes caure ben d'hora al matí o quan el sol ja s'amaga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest últim cop l'he trobat molt canviat, es comença a notar la feina dels arqueòlegs. Les hores que dius són les millors per tot.

      Elimina
  3. Semblaven bona gent els ibers, tranquils a casa seva fins que els van venir a conquerir els romans, pobrets...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja ho diuen: a casa vingueren i de casa em tragueren. I així anem encara.

      Elimina
  4. Tinc en especial estima les ruïnes: el paisatge que les envolta en conjunció amb les restes del record, crea en mi una sensació ben particular, propera a l'encant tranquil del passejant que, meravellat, es deixa embolcallar pel temps pretèrit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les runes de poblats, esglésies i castells sovint es troben en indrets molt ben situats ja siguin per les vistes o per altres raons. Hi ha runes que em costa imaginar com eren en el seu temps però començo a percebre un encant en les mateixes pedres.

      Elimina
  5. Ui, ha desaparegut el comentari que t'havia deixat. Deia que, afortunadament, cada vegada la gent és més conscient d'aquest tipus de coses i les valora més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També ho crec, forma part del nostre patrimoni i de la nostra història.

      Elimina
  6. De fet, una no experta com jo només coneix la revista Sàpiens, que tracti d'aquests temes didàcticament. Però segurament n'hi ha més que no conec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sàpiens estar bé i segurament hi ha altres publicacions però no sempre tenen un llenguatge planer.

      Elimina
  7. Ja veig que t'encanten les restes antigues dels nostres avantpassats, força llunyans, en aquest cas...I es pot dir que tenien bon gust per triar l'indret on fer estada...I aquest arbre si que és un pi, ja era hora que n'endevinés algun!
    Petonets estiuencs, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, m'agrada saber algunes coses dels avantpassats perquè és una manera de situar-se en el món, de veure qui som i d'on venim. Si, aquest és un pi.
      Petonets.

      Elimina