29 de juny de 2013

Pedrís

                                                                                                                  Palou.

Hi ha racons que et conviden a seure i a estar-hi una estona, com si fessis una pausa, un minut de silenci. Els trobes sense buscar-los, primer hi tornes sense adonar-te'n i després hi vas expressament. Són les pedres que t'atrauen, o potser el so d'una campana, o potser la remor de tots aquells que un dia hi van reposar.

13 comentaris:

  1. Sempre m'ha enamorat la paraula pedrís, tant, tant, tant, com el pedrís mateix... em creen una sensació d'acolliment, d'invitació, de promesa, d'alguna cosa que és important... sí hi tornaria, sempre molt més del que és necessari.

    Aquest amb acabat arrodonit... és bonic, bonic...

    Hi sec una estona. Gràcies!

    ResponElimina
  2. A les cases de pagès sempre hi trobes un pedrís. Tinc moltes imatges guardades en el record en que es fa vida al voltant del pedrís, sobretot ara a l'estiu. Em satisfar que t'agradi, Carme.
    Ens "veiem" al Camp Nou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens "veiem" al Camp Nou, Consol!!! Tossudament alçades!!! :DDDD Fins després!!!

      Elimina
  3. Aquest no és un pedrís de casa de pagès, oi? A mi també m'enamora el vell!

    ResponElimina
  4. No, aquest és un pedrís d'una església, i a més, afegit posteriorment a la seva construcció. Això també el fa especial: àmbit públic, hi ha passat molta gent, ha escoltat moltes pregàries i desitjos... S'ha impregnat d'esperitualitat.

    ResponElimina
  5. La imatge reflecteix perfectament el que tu expresses... D'altra banda, a mi sempre m'han atret les textures, que en aquest cas projecten un temps antic.

    ResponElimina
  6. Sí, és el pedrís, són les pedres, són les textures i el pas del temps. El primer reportatge fotogràfic que vaig fer em va fer descobrir tot el ventall de textures que ens envolten i que sovint no apreciem.

    ResponElimina
  7. És veritat Consol, sovint no apreciem el que ens envolta...
    A mi la paraula pedrís, també m'agrada molt i l' us que se'n fa (del pedrís), encara més i és que jo he segut a molts, de petita per jugar, més tard, segurament per intercanviar les primeres tímides paraules amb algun pretendent, de mes gran, per fer una mica de safareig...
    I m'agraden els de les esglésies i els de les masies, on els dies assolellats de l'hivern o les vesprades de l'estiu, se'n treia molt de profit...
    Bon vespre Consol i que gaudiu tots plegats del concert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pedrissos són llocs per estar, per trobar-se, per tenir converses íntimes o per fer-la petar, per prendre el sol, per refrescar-se...
      El concert, curt molt curt, ha estat una gran festa.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  8. Els llocs vetusts és com si ens cridaren...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia la paraula vetust. Gràcies per la paraula i el comentari.

      Elimina
  9. Bonic i acollidor. Convida a seure una estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seure a les hores en que el rellotge s'atura.

      Elimina