22 de juny de 2013

Núvols i reixes


Deixarem empresonar allò que per naturalesa ha de ser lliure?

10 comentaris:

  1. Això mai! Però les fotos de cel enreixat tenen alguna cosa que no sabria dir què és, fa unes setmanes jo també provava de fer-ne una, però no me'n vaig sortir.

    ResponElimina
  2. A vegades les millors fotografies són les que surten sense buscar-les. Aquesta troballa va ser casual.

    ResponElimina
  3. Hi ha alguns que, si els deixem, acabaran empresonant, fins i tot, l'aire que respirem...

    ResponElimina
  4. L'aire, l'aigua, la llum... tot, no deixaran res de res.

    ResponElimina
  5. Com nosaltres... que per naturalesa hem de ser lliures... :DDD lliures com els núvols, com l'aire i com el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lliures i amb poder de decidir sobre nosaltres mateixos. Hem de saber-nos lliures.

      Elimina
  6. Per més reixes que hi posin mai aconseguiran engabiar el cel i per qualsevol d'aquests forats és poden esquitllar els núvols, encara que estiguin esfilagarsats...Per sort, encara hi ha coses que en podem gaudir lliurament i no seran mai presoneres...
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
  7. Veient que els homes poden fer grans destrosses en els espais naturals, jo no n'estaria tan segura. Encara hem d'aprendre a conèixer per estimar, i estimar per defensar.
    Bona revetlla, M. Roser.

    ResponElimina
  8. Quin contrast més brutal. Sembla que em punxin. Per sort les reixes no arriben al cel.

    ResponElimina
  9. Les reixes són pels humans de dins i pels de fora.

    ResponElimina