20 de juny del 2013

Pobresa

                                                                                                    Casa Museu Verdaguer a Folgueroles.


POBRESA

Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa
les corones de llor que he somniat:
me diu germà la rònega pobresa,
s'avergonyeix de mi la vanitat.

Tirí per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llançava les coses d'una a una,
les ales me sentia alleugerir.

Me vingué amb la pobresa la bonança;
perdent los béns, també en perdia el jou;
si de res jo sentia la recança,
me deia Déu: "De mi no en tindràs prou?"


         Jacint Verdaguer

8 comentaris:

  1. La intensitat de Verdaguer, sempre arriba endins...

    ResponElimina
  2. Sembla talment que tot ho tregui del fons del cor.

    ResponElimina
  3. És curiós , només de començar a llegir, ja sabia que seria de Verdaguer...Té un estil tan personal.
    La cuina no sembla pas d'una casa molt pobra, sinó com eren la majoria d'aquella època...Senzilla, això sí.
    Bon nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaguer converteix en sublim les coses quotidianes. Tens raó que la cuina és senzilla i té l'essencial.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  4. La calidesa de la ceràmica sobre les parets blanques, una mica la pobresa pot ser això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una cuina molt austera però ben cuidada. A mi em sembla bonica.

      Elimina
  5. Verdaguer m'emociona! Va patir molt...
    La cuina és tota senzillesa i dignitat.

    ResponElimina
  6. Verdaguer escriu amb molta passió.

    ResponElimina