20 de maig del 2013

Ones que venen i se'n van

                                                                                                                                                     Caldetes.

A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me què voldran?

Vora la mar (fragment)
Jacint Verdague Caldetes, 10 gener 1883

10 comentaris:

  1. Com m'agrada Mossèn Cinto...I quanta raó que té! Si tinc el cor erm i una vida buida, què em podran prendre les ones? Potser me l'ompliran de somnis de colors i salabror...
    Bon capvespre, Consol.

    ResponElimina
  2. T'ha quedat molt bé. Qui res no té, res té a perdre.
    Bon capvespre, M. Roser.

    ResponElimina
  3. Bellíssima la foto, amb aquest mar escumejant d'onades. I el poema preciós. Verdaguer també em té el cor robat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. La mar és sovint un espectacle.

      Elimina
  4. m'encanta la mar quan es posa verda i blanca

    ResponElimina
    Respostes
    1. i quan fa una gran tempesta i sembla molt enrabiada.

      Elimina
  5. Sempre tenim alguna cosa per oferir, ni que siga a la mar. De vegades ens ho pensem nosaltres, que no tenim res, però no és veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, segurament és més un estat d'ànim que un fet perquè tots tenim coses per oferir o coses que no sabem que podem oferir.

      Elimina
  6. A mi també m'entusiasma Verdaguer. La imatge em recorda una pintura de Nolde, reflecteix molta passió.

    ResponElimina
  7. Conec poc a Nolde però algunes coses que he vist són com un excés de passió. La mar brava té molta passió i força.

    ResponElimina