21 de maig del 2013

Sembrant

                                                                                                           Casa Museu Verdaguer de Folgueroles.


Un dia del meu pare en la vessana
a solc i a eixam sembrava el sègol d'or
après, seguint la musa catalana,
també sembrí, però sembrí en lo cor.

Sembrant dins del recull Roser de tot l'any
Jacint Verdaguer, 17 d'octubre de 1893.

10 comentaris:

  1. Que maco. Jo també vull sembrar en el cor!

    ResponElimina
  2. És una bella metàfora de poeta.

    ResponElimina
  3. Els millors fruits, són els de les llavors sembrades al cor...Aquest petit poema , és una petita joia...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
  4. Verdaguer ens parla de pagesos i poetes i ho fa sense anomenar-los, tot creant mons sublims.
    Bona nit, M. Roser.

    ResponElimina
  5. Continua l'encant de les teves fotografies. I dels poemes de Verdaguer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria, els meus camps són diversos, de temporada. Sí que m'agrada buscar en la poesia de Verdaguer.

      Elimina
  6. I tant que va sembrar en el cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un gran poeta que va lloar i estimar el seu país.

      Elimina
  7. Exquisida composició, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Núria. Vaig començar a fixar-me amb en Verdaguer escoltant l'Anna Maluquer que sap fer-lo actual.

      Elimina