12 d’abril de 2017

Que sia rissat



ESTEVE.- És que això, que sia rissat, francament, no me'n sé avenir. D'una part, s'assembla a vostè; del nas, a mi; del front, a l'avi. Tot ell fet de peces nostres; però els rissos no sé d'on se'ls treu. És un luxe de senyoriu, que fins és massa, per a "La Puntual".

Santiago Rusiñol
L'auca del senyor Esteve

Santiago Rusiñol va publicar aquesta obra al 1907 i enguany es celebra el centenari de la seva primera representació al teatre Victòria de Barcelona.

14 comentaris:

  1. A mi m'agrada molt aquesta obra, l'he vista unes quantes vegades i també he llegit el llibre...És veu que el pobre nen no tenia res propi, he, he! bé, els rinxols, sí! M'encanta la foto ( betes i fils)
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo l'he vist representada una vegada i precisament per un grup amateur de botiguers del meu poble que es van unir per fer l'obra. He trobat que aquest paràgraf és significatiu: el pare té un fill amb un tret distintiu, els rínxols, amb el qual ell no s'identifica i li sembla que és un luxe excessiu.

      Elimina
  2. Quina foto més maca!!!

    Que sia rissat... quina expressió... he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat molt aquesta expressió que potser ara ja no utilitzem gaire. Gràcies, Carme.

      Elimina
  3. És molt bonica, la unió entre el "que sia rissat" (que sigui, que siga..., en diríem ara) i aquella paleta de cintes i de fils de colors. A més, imaginant mentalment aquesta escena de burgesos primmirats (encantadora!), no puc evitar pensar en la paraula "llepafils", i tot hi lliga, més encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rusiñol imita la parla de la gent de la seva època i és bonic veure que té expressions, ara en desús, molt agradables a les nostres oïdes d'avui.
      Hi ha moments històrics que tendeixen a trencar motllos que havien perdurat, immutables, durant generacions. Són èpoques de canvis.

      Elimina
  4. Saps que no compto haver-la vist mai? Però això de l'auca del senyor Esteve està a tot l'imaginari popular de la gent que hem estudiat en català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser en èpoques anteriors la gent la va veure al teatre. Cada poble tenia el seu teatre i sovint la representaven grups d'afeccionats.
      Diuen que poques persones llegeixen narracions de teatre però a mi m'agrada fer-ho.

      Elimina
  5. Quin esclat de colors les merceries d'avui! Durant uns anys jo en vaig tenir una. Era força distret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són llocs encantadors amb tot de coses petitones i de molts colors. Per força les merceries han de ser ben distretes.

      Elimina
  6. M'agraden les merceries com la Santa Ana de Portal de l'àngel. Hi trobes de tot i més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mil i una coses per triar i remenar.

      Elimina
  7. Jo mateix havia fet d'extra, com a nen, a la processó de l'Auca del Senyor Esteve, a les representacions que es feien al Centre Catòlic de Sants, on el meu avi feia un paper important a l'obra.
    La fotografia que inclous em transporta també a la meva infantesa. Les meves tietes tenien merceria i la botiga era plena de betes i fils .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rusiñol va retratar molt bé tota una classe social en aquesta obra. Una classe que estava en plena crisi de valors i en plena transformació.
      Queden molt poques merceries antigues i les que hi ha s'han transformat en quelcom únic i singular.

      Elimina