8 de març de 2017

Avui que l'aire


Avui que l'aire
té el crit d'abril i una alba
d'ocells que tornen,
com l'ametller enyoro
ma flor precipitada.

Carles Riba
Tanka XLII

16 comentaris:

  1. Quina descripció més encertada fa el Riba.
    Triple emmarcat de la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tankes diuen moltes coses amb poques paraules de la mateixa manera que hi ha petits espais que comuniquen més coses de les que es veuen.

      Elimina
  2. Sempre m'ha agradat molt aquest poemet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots tenim aquells moments íntims d'enyorança dels nostres exilis.

      Elimina
  3. Quina cortina més bonica a la finestreta, dona vida a la paret...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cortina feta a mà suavitza els trets d'una paret sòbria i antiga i li atorga calidesa.

      Elimina
  4. És una meravella de tanka. A mi també m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses dites amb senzillesa i precisió ens arriben al cor.

      Elimina
  5. un dels nostres millors poetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era molt estimat dins de tot el col·lectiu de poetes.

      Elimina
  6. Aquesta tanka és de les meves preferides.
    La foto magnífica, Consol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. A mi també m'agrada.

      Elimina


  7. Veritablement, encara som a març, però ja es respiren aires d'abril, ben primaverals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig escollir el poema em vaig fixar en "Avui que l'aire/ té el crit d'abril..." i vaig pensar que era encertat, enlloc diu que ja som a l'abril, només tenim el seu aire.

      Elimina
  8. "ma flor precipitada", jo també l'enyoro. És el que m'agrada més de quan ja ve la primavera.

    ResponElimina