L'atzar fa que la mà de l'home reprodueixi els dibuixos de filigrana que ens atorga aquest cel blau. Una mà conduïda per un desig pregon: retornar als orígens i ser naturalesa.
La sorra neta i dibuixada, deu donar una sensació de satisfacció a qui ha passat la màquina. Em recordes la novel·la "La memòria de les formigues" de Iolanda Bataller. La seva protagonista, fa això cada matí...
Bonica foto, també podria passar-nos a nosaltres, una passada cada matí ens deixés la cara com si no passés el temps i ens netegés de cansaments i preocupacions, sense cremes ni res.
Quan dormim el nostre inconscient ja fa una mica d'endreça però hi ha temporades que necessitem un ajut suplementari. Per això n'hi ha que comencen el dia amb una meditació o amb lloga.
Una foto ben senzilla i tan bonica...Cel , mar sorra i uns dibuixos involuntariament artístics. De vegades la mà de l'ésser humà pot embellir la natura! petonets, Consol.
Retornar als orígens és el que deia Gaudí de ser original. La foto n'és molt. Per altra banda, el paral·lelisme entre cel i terra és molt ben trobat. Un d'aquells instants en què ho tens tot.
És molt interessant com l'ull és capaç d'enquadrar aquestes geometries que la natura dibuixa, en principi, de manera atzarosa. Equilibri i bellesa quasi sempre van plegats i transmeten una pau neta. Amb el teu permís, t'agafe prestada la fotografia per acompanyar a Facebook un poema de Carles Mulet. Salutacions, i gràcies!
M'alegra que t'agradi i que et pugui ser útil i la vulguis compartir. En el fons potser sempre hi ha un punt d'atzar a la naturalesa i a tot el que fa la mà de l'home.
La sorra neta i dibuixada, deu donar una sensació de satisfacció a qui ha passat la màquina. Em recordes la novel·la "La memòria de les formigues" de Iolanda Bataller. La seva protagonista, fa això cada matí...
ResponEliminaCom si fos un jardí japonès, no? No he llegit aquest llibre però m'has despertar l'interès.
EliminaHas de matinar molt per trobar la sorra tan ben llaurada
ResponEliminaMatinar i ser a l'hivern, a l'estiu és molt difícil.
EliminaL'atzar de la mà de l'home.... gairebé el peu.
ResponEliminaUna foto molt ben trobada i molt ben enquadrada.
Gràcies. El moviment, l'atzar, ens deixa petges bones de ser contemplades.
Eliminamarques que van i venen
ResponEliminacom el dia a dia
la vida mateixa
És la vida en moviment que va i ve.
EliminaD'anada i tornada.
ResponEliminaBellíssima la imatge, nina.
Gràcies, sa lluna. És maca aquesta foto del teu perfil.
EliminaBonica foto, també podria passar-nos a nosaltres, una passada cada matí ens deixés la cara com si no passés el temps i ens netegés de cansaments i preocupacions, sense cremes ni res.
ResponEliminaQuan dormim el nostre inconscient ja fa una mica d'endreça però hi ha temporades que necessitem un ajut suplementari. Per això n'hi ha que comencen el dia amb una meditació o amb lloga.
EliminaUna foto ben senzilla i tan bonica...Cel , mar sorra i uns dibuixos involuntariament artístics. De vegades la mà de l'ésser humà pot embellir la natura!
ResponEliminapetonets, Consol.
El nostre rastre a vegades és positiu i harmònic.
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
Retornar als orígens és el que deia Gaudí de ser original. La foto n'és molt.
ResponEliminaPer altra banda, el paral·lelisme entre cel i terra és molt ben trobat. Un d'aquells instants en què ho tens tot.
I si en aquell instant tens una màquina de fotografiar a mà és el moment per prendre una imatge.
EliminaÉs molt interessant com l'ull és capaç d'enquadrar aquestes geometries que la natura dibuixa, en principi, de manera atzarosa. Equilibri i bellesa quasi sempre van plegats i transmeten una pau neta. Amb el teu permís, t'agafe prestada la fotografia per acompanyar a Facebook un poema de Carles Mulet. Salutacions, i gràcies!
ResponEliminaM'alegra que t'agradi i que et pugui ser útil i la vulguis compartir.
EliminaEn el fons potser sempre hi ha un punt d'atzar a la naturalesa i a tot el que fa la mà de l'home.