14 de febrer del 2017

El mar és ple

Caldetes

El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.

Joan Vinyoli
El vell i el mar (fragment)

8 comentaris:

  1. Preciós!
    Segurament la mar és indiferent a les nostres mirades, però qui sap? si no l'omplíssim dia a dia amb tantes mirades, potser es buidaria, poèticament segur que es buidaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I segurament qui més ho aprofita és aquell que la mira i s'ompla de la seva bellesa.

      Elimina
  2. Sempre m’han fet por acostar-me a les canyes, em dona la sensació que en qualsevol moment se’m pot clavar un ham

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir? En qualsevol moment? A mi sempre m'han encuriosit els pescadors i em pregunto si és precisament el temps d'espera allò que els atrau de la pesca.

      Elimina
  3. "Com una vela en el mar blau", aquesta canya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com una línia que uneix terra, mar i cel.

      Elimina