23 de febrer del 2017

Davant la "Vella fregint ous"

Pintura Vella fregint ous de Diego de Velázquez, 1618

Escoltava com la guia de la Galeria Nacional d'Escòcia parlava davant Vella fregint ous, i amb tota mena de detalls, de la llum, de l'ombra, de la composició, dels objectes i de les dues figures que qualificava de "contraposades". Però jo només podia veure la mirada perduda de la dona i el posat sever del nen. M'imaginava que eren dues persones obligades a ser allà, juntes, sense voler i molt a pesar seu. No hi feia res que tinguessin menjar, els faltava el més important: l'escalfor humà. 

La nostra guia, després de la seva descripció precisa i exhaustiva, ens va convidar a contemplar "un altre bodegó". Aleshores vaig decidir desconnectar-me d'aquella veu i de la seva mirada. 


Aquesta és la meva contribució a Relats conjunts.

14 comentaris:

  1. Cadascú ha de contemplar una pintura segons el seu criteri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu criteri i la seva sensibilitat artística i humana.

      Elimina
  2. Dun relat preciós, Consol!
    Que millor que deixar-se portar per la sensibilitat pròpia i la de la pintura. Hi ha un punt on es troben i aquest punt pot ser diferent per a cadascú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú té la seva pròpia mirada diferent de les altres, a vegades es poden complementar i d'altres no.

      Elimina
  3. Doncs estic molt d'acord amb la veu del relat, els dos sembla que no tinguin ganes de ser allà. El quadre està tan ben fet que es pot endevinar molt bé què senten tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també allò que em crida l'atenció del quadre és el caràcter de la dona i el nen i quina és la seva relació. Em transmet malestar.

      Elimina
  4. Reconec que aquest quadre està molt ben fet, però...I no m'agrada que una guia m'expliqui la seva visió dels quadres, vull tenir la meva!
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la opinió no és explícita sinó que està en la tria del contingut del discurs, en allò que es parla i en allò que es calla. Hi ha discursos molt subjectius i esbiaixats amb una aparença de neutralitat.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  5. potser els van fer posar i no es suportaven.......ves a saber!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, són models incompatibles.

      Elimina
  6. Quan analitzo un llibre no em llegeixo ni la ressenya del darrere moltes vegades. Tinc el meu criteri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és convenient tenir un criteri propi i saber reflexionar sobre el criteri dels altres.

      Elimina
  7. Tens raó, crec com tu que en un quadre, com en qualsevol art, s'ha de valorar més els sentiment que inspiren que la tècnica emprada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem d'acord. Hi ha gent que li interessen molt les classificacions dins l'art com si això fos una mesura del coneixement artístic. Crec que és més important com es percep que totes les dades que has après de memòria.

      Elimina