Pintura d'Edward Hopper, Soir Bleu
Trist, estic trist. Tant se val que em
vesteixi de blanc i em pinti un somriure als llavis, la tristesa
m'embolcalla i ve amb mi, onsevulga que vagi. El senyor barbut del meu
costat em demana foc i faig com si no l'escoltés, que no s'adona
que no estic per romanços! I la Juliette no em treu l'ull de sobre
esperant saber si vull o no vichyssoise. No, no en vull, li dic.
Escolto espurnes de conversa, en Van Gogh
no sé què s'empatolla sobre Califòrnia i la seva tieta. Ai, fuig!
Com m'agradaria plegar veles i marxar ben lluny d'aquí on poder estar sol i trist.
Ben trist.
Aquesta és la meva segona aportació a Relats conjunts.
Potser si marxa d'aquesta taula per poder estar trist, aleshores troba l'alegria. Inesperadament.
ResponEliminaNo li convé aquest clima, faria bé de canviar d'aires i treure's la disfressa.
EliminaHa quedat divertit amb totes les picades d'ullet als altres relats. Molt bé, Consol!
ResponEliminaAbans de marxar per poder estar trist, crec que si mengés un bol de vichyssoise no li aniria malament...
Sí, està desganat i no fa cap esforç. Segur que amb la vichyssoise hagués revifat.
EliminaPobre paio... em sembla que no té un bon dia...
ResponEliminaEstà tocant fons, pobre!
EliminaUn relat trist, ben trist!
ResponEliminaInspira tristesa, molta tristesa.
Eliminaque trist que no et deixin estar trist
ResponEliminaNo hi ha res més trist que un pallasso trist. Pobre home!
EliminaTambé es pot estar trist en companyia, Consol, passa bastant sovint!!!
ResponEliminaSí, la tristesa es fa més pregona si és amb companyia.
EliminaA vegades la nostra tristesa es veu augmentada per l'intent dels altres de treure'ns de la tristesa.
ResponEliminaHi estic d'acord, hi ha reaccions que lluny d'ajudar-nos accentuen els nostres problemes.
Elimina