9 de gener de 2017

Camins de vent, camins de mar

Caldetes

Nosaltres miràvem enllà
camins de vent, camins de mar:
barques d'esperança farem avarar.

Salvador Espriu

El camí blau, el vent silent,
el port llunyà.

Xavier Pujol

12 comentaris:

  1. El camí blau, el vent silent,
    el port llunyà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una imatge poètica preciosa, Xavier.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Un camí al més enllà, a l'infinit.

      Elimina
  3. Tot són camins: el mar, el vent, la sorra i també l'esperança...

    Un rètol sorprenent i una foto magnífica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, salvaguardem sempre el camí de l'esperança.
      Gràcies, Carme.

      Elimina
  4. Les barques sembla que es fan esperar una miqueta...Davant d'aquest mar plàcid, fan de bon esperar!!!
    Curiós aquest pal d'indicacions, a la platja, em sembla que per seguir algun camí has de saber nedar...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Camins de terra i de mar que comparteixen un mateix senyal. Diferents camins per arribar al mateix port.
      Que tinguis un bon dia, M. Roser.

      Elimina
  5. Dels nostres paisatges pràcticament han desaparegut aquestes tauletes primitives i, que de vegades suposaven un veritable jeroglífic, igual que a nosaltres escollir el camí més adequat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades sembla que vivim en un jeroglífic de camins però potser només és un miratge i només hi ha un sol camí. Només ho sabrem quan arribem al nostre destí.

      Elimina
  6. L'esperança no diu de quin costat ens vénen els camins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'esperança la podem trobar en tots els camins.

      Elimina