Sant Fe, Montseny
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia.
Andreu Vidal
M'estim la nit (fragment)
Quin foscant,
quan ve la nit
i encara és minsa
com si no hagués acabat
d'obrir les ales.
Quin foscant més bell,
que es beu la llum
amb tanta placidesa.
Damunt de l'aigua,
ones de claror encara bateguen.
Carme Rosanas
Quin foscant,
quan ve la nit
i encara és minsa
com si no hagués acabat
d'obrir les ales.
Quin foscant més bell,
que es beu la llum
amb tanta placidesa.
Damunt de l'aigua,
ones de claror encara bateguen.
Carme Rosanas
Quin foscant,
ResponEliminaquan ve la nit
i encara és minsa
com si no hagués acabat
d'obrir les ales.
Quin foscant més bell,
que es beu la llum
amb tanta placidesa.
Damunt de l'aigua,
ones de claror encara bateguen.
Si no et fa res, un dia, m'enduré la teva foto al meu blog, perquè ha estat com una mena de"fletxassu" entre ella i jo.
Magnífica composició de llum i fosca.
Moltes gràcies pel teu poema. Carme, sempre ets una caixa de sorpreses, em tens meravellada.
EliminaNomés faltaria, agafa les fotos que et convinguin.
A l'alba, quan la llum es reflecteix a l'aigua, és un moment de silenci i de màgia.
Ah! és l'alba!!! que matinera pujant a Santa Fe!!! pensava, que ara que es fa fosc aviat, podia ser la tarda i el meu poema així ho ha expressat. Gràcies!!!
EliminaSí, vaig d'excursió amb un grup molt matiner i m'agrada començar a caminar quan neix la primera llum. L'alba i la posta tenen moltes similituds, són moments de traspàs.
EliminaUna fotografia que fa més comprensible aquest poema tan bell i original.
ResponEliminaEl poema de la Carme... quin luxe de comentari!
Els teus comentaris també són un luxe. Aquest autor l'he trobat per atzar com sovint trobem totes les coses interessants.
EliminaA mi també m'agrada la nit, sobretot el capvespre o quan comença a clarejar...Molt bonic el poema i també el de la Carme que t'ha donat la replica. Felicitats!!!
ResponEliminaPetonets.
És l'hora blava quan la llum comença a eixir o apagar-se. Dos poemes meravellosos.
EliminaBon Nadal, M. Roser.
A mi la nit m'agrada més poèticament que no pas en el dia a dia. Jo també pense que el comentari de la Carme ha estat un luxe. Bon Nadal.
ResponEliminaSí, un luxe de poema. Les nits tenen moments màgics: la posta , les estrelles, la lluna, el silenci...
EliminaBon Nadal, Novesflors.
La bellesa a tres bandes, dos poemes i una fotografia. Encara que no sóc molt de matinar, m'encanta la llum de quan comença a clarejar per l'alba, quan a l'horitzó es comença a veure el dia, sembla com si el camp o l'aigua, la natura, es vestís de pau i harmonia. El temps entre aquestes primeres llums i la sortida de sol són d'una bellesa important.
ResponEliminaÉs una bellesa que ompla tot l'espai, quelcom de nou comença.
EliminaBon Nadal, Alfonso.
Impressiona tanta bellesa. Corprèn. L'has captada en un moment perfecte.
ResponEliminaEl poema de la Carme el trobo preciós també.
La llum ens corprèn i els poemes la interpreten.
EliminaBon Nadal, Glòria.