24 de novembre de 2016

Registres

Llibre de matrimonis antic

Fent l'arbre genealògic de la meva família m'adono de petites coses que em fan pensar. Que només tenim constància escrita dels nostres avantpassats en tres moments de les seves vides: naixement, matrimoni i defunció. Que durant segles l'Església va ser l'única encarregada de registrar, de donar fe de l'existència de les persones. Que els documents han sofert diferents vicissituds segons les circumstàncies històriques i socials del lloc on es trobaven: desapareguts per cremes massives en les revoltes, perduts en el trasllat per la unificació de parròquies, extraviats per negligència i manca de cura,... Que els registres de les persones, o la seva mencança, informen per si mateixos sobre el context històric de les seves vides.

20 comentaris:

  1. Tan llarga que és una vida (si es viu sencera) i queda resumida, sobretot en els antics, en tres línies... si no s'han perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, això també m'ha fet reflexionar: hi ha avantpassats que s'han perdut fins i tot els seus noms perquè ja no hi ha registres. Dels més afortunats pots seguir el seu fil sobretot, i a vegades exclusivament, pel seu naixement.

      Elimina
  2. Això dels matrimonis ve de lluny... era una manera de tenir-nos fitxats. Ara el mòbil em controla més que l'església...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé que el tema del matrimoni no el veus gaire clar. He de dir a favor del contracte del matrimoni que en certa manera protegeix a les dones, cosa que encara ens fa falta donat la desigualtat en el treball (sous, promoció, desvaloració del lloc de treball si és ocupat majoritàriament per dones,...) El mòbil no protegeix, només és una forma més de relacionar-se amb beneficis o perjudicis segons com s'utilitzi.

      Elimina
  3. Admiro la paciència de fer un arbre genealògic. Jo tinc curiositat, però no la voluntat i paciència de fer la recerca necessària. I després penso que les dades tan i tan resumides, encara et deuen deixar amb ganes de saber més. A vegades només es troba una de les tres dades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he trobat que hi ha branques familiars que es perden per manca de documents. Per mi ha estat significatiu descobrir quins eren els pobles d'origen, alguns dels quals desconeixia i visitava. També saber quins oficis tenien. M'ha interessat saber els seus noms i cognoms. Encara el faig i busco totes les branques, maternes i paternes. Per una altra part, descobreixo que els arxius i com es custodien els documents és tot un món.

      Elimina
  4. En aquestes circumstàncies ha de ser molt complicat trobar les dades suficients per acomplir l'objectiu. Cada dada que es troba deu ser con un tresor.
    Admirable tot plegat.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, en algunes de les branques m'he remuntat a principis del segle XXVIII i és una gran alegria trobar una dada fiable. Són com un tresor. En altres branques no he pogut continuar perquè s'han perdut tots els registres.

      Elimina
  5. Jo gràcies a uns documents que la meva família volia llençar, vaig construir un arbre genealògic que recula fins al 1738, i tal com tu dius, gràcies als bateigs, casaments i defuncions. Vaig estar dos mesos amb una taula plena de papers, amb lupa, escanejant i ampliant per poder anar lligant totes les dades. Tot i així només vaig poder acabar la meva branca, doncs les altres es perden, suposadament perquè els documents estaven en mà dels seus propietaris.
    Va ser una feinada, però vaig fer contents a varis familiars que encara ara el tenen ben penjat a la paret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vas ser molt afortunat de disposar de documents propis. Jo m'he recorregut arxius de registre civil (només en tenen des de mitjans segle XIX) i registres eclesiàstics. Tota una aventura.
      Sé que hi ha la costum de només fer la branca del cognom del pare. Per mi això no té sentit, tots els meus avantpassats tenen la mateixa importància, homes i dones. De fet si entenem que els pares legals poden no ser els pares genètics, potser seria més raonable "només" fer-ho de les branques maternes. No et sembla?

      Elimina
  6. Com dius en molts llocs només els arxius parroquials són els que ofereixen dades sobretot anteriors al segle XX. Jo he treballat dades poblacionals, noms i cognoms i és un plaer rebuscar quan ha estat al capdavant una persona metòdica, però quan ha estat algú una mica tarambana, no hi ha qui s'aclareixi amb les dades.
    És un tema que m'agrada, només sentir l'olor del paper ranci ja m'il·lusiona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et trobes amb coses molt diverses segons l'arxiu i segons sigui el capellà que registra. Una de les qüestions més significatives és el tracte de la llengua, català i espanyol. Em trobo que els noms i cognom tenen diferents grafies segons el capellà de torn i a vegades de forma totalment arbitrària. En aquest sentit, en el últim segle no hi havia cap problema: es castellanitzava tot de forma sistemàtica.

      Elimina
  7. Em resulta curió però jo no tindria paciència ni estaria disposada a invertir tant de temps en aquesta recerca. M'admira que investigues tan enree, fins al segle XVIII (supose que és aquest segle el que dius).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan més enrera vas, més difícil és. En alguna branca he arribat a principis del s. XVIII, de fet la primera referència que tinc és d'una parenta que va néixer al 1714 i es deia Teresa. Trobar curiositats és un estímul per continuar: tots els meus avantpassats eren pagesos sense cap excepció, el poble més gran on van viure va ser Ripoll, ... I també t'assabentes de fets històrics: a Ripoll en la guerra del francès va haver-hi una gran crema de documents, a Sant Jaume de Frontanyà al segle XIX hi figuren molts infants de pares desconeguts, si busques parents homes pots trobar referències en les "quintes",... És tot un món.

      Elimina
  8. Jo mai havia pensat fer-ho, encara que pense que és una tasca bonica. Però jo no tinc paciència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha de tenir molta paciència i, si es fa, fer-ho en el moment propici. També és cert que les dificultats de l'arbre genealògic depenen de quina hagi estat la història de la família.

      Elimina
  9. Costa fer un arbre genealògic, la meva filla gran ho va intentar, però no va arribar gaire lluny. Més enllà dels rebesavis és perd el record i costa molt trobar dades per continuar investigant.
    Tot això fa pensar...la nostre vida queda reduïda unes xifres que es poden perdre fàcilment?
    Espero que tinguis més sort, Consol, i que puguis bastir un arbre genealògic amb moltes branques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo la teva reflexió, quan intentes recuperar la memòria t'adones que hi ha coses que ja s'han destruït per sempre. El nostre pas per aquesta vida és fugaç i pot ben ser que desapareixi el nostre rastre.
      El meu arbre genealògic està estretament lligat a pobles petits del nord de Catalunya i és un treball de formiguetes.

      Elimina
  10. Un cop, de petita, vaig guanyar un premi de dibuix i me'n van fer un mural al pati de l'escola. No en guardo cap fotografia, i els meus pares tampoc. Em faria il•lusió, més que saber els meus avantpassats. Hi ha pèrdues que res pot omplir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podem fer memòria de moltes coses i cadascuna té el seu valor.
      Sense els nostres avantpassats no seríem qui som, ells ens van donar la vida.

      Elimina