Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, Granollers
Roca Umbert és una fabrica tèxtil avui en desús que s'ha reconvertit en un equipament cultural dedicat a les arts. Compta amb una biblioteca, una sala d'exposicions artístiques, sales insonoritzades per fer música, un centre per a entitats culturals... També han conservat un espai museístic d'interpretació industrial anomenat La tèrmica. Aquests poemes anònims els he trobat en una de les seves façanes.
Ho trobo romàntic i poètic (encara que sigui redundant) la poesia sobre les parets. Té un què, encara que no m'agradin gaire les parets escrites. I la llum que l'emmarca, és pura poesia en la imatge.
ResponEliminaPenso que a vegades els grafits a les parets donen una sensació de brutícia o deixadesa però no sempre és així, n'hi ha que estan molt ben posats. En aquests cas, com molt bé dius, m'ha fet gràcia que la llum enquadrés tan bé el poema.
EliminaM'agrada la cal·ligrafia, aquestes "t" amb la ratlla horitzontal allargada. Em recorda el fil quan és teixit.
ResponEliminaA mi, no sé perquè, em recorda la cal·ligrafia dels bascos.
EliminaA la nit el poema que ara està tan ben il·luminat deu dormir.
ResponEliminaTalment com el soroll dels talers avui adormit.
EliminaNo té mala pinta això. Grans llenços blancs gargotejats amb la poesia dels grans poetes i al costat les pintures dels millors mestres. Fora els anuncis de begudes, perfums i mòbils, sí, sí, m'agrada.
ResponEliminaFora els anuncis, visca la poesia! Un bon lema cultural.
EliminaEstà bé que el art surti al carrer, i dic ART, no gargots que embruten les parets, art que ens faci pensar o somriure mentre caminem
ResponElimina"Art i no gargots al carrer" és un bon lema. I no qualsevol "art" ,que d'aquest també n'hi ha de tota mena, sinó un art bell i que ens comuniqui alguna cosa. M'apunto a la teva reivindicació, a mi tampoc m'agrada l'art que expressament vol provocar rebuig o ens vol transmetre la crueltat del món a través de la lletjor.
Elimina