A la falda de Sant Miquel de Cuixà hi creixen els préssecs. Uns arbres joves i vigorosos donen els seus primers fruits. Quan madurin tindran la intensitat d'allò antic i la frescor d'allò novell.
Han de ser bons: respiren aire del Canigó, i beuen de les seves aigües. M'agrada tot d'aquesta fotografia: els presseguers, el xiprer que es torça i finalment es redreça, les boires que mandregen a les muntanyes... I l'arquitectura!!
A mi també m'agrada tot. Contemplo Sant Miquel de Cuixà i veig deu segles d'història que s'alcen davant meu, una història que encara avui és fecunda i produeix els seus fruits.
Aquests préssecs tindran gust de la nostra història madurats al peu del Canigó, assaonats pels cants gregorians del Monestir... Preciosa la fotografia! Bon vespre, Consol.
Impressionant aquest monestir amb tanta història. Recordo el poema de Verdaguer i la seva conversa amb el de Sant Martí del Canigó. Preciós. Un dia he de compartir aquest poema al blog. La teva fotografia li fa justícia, Consol!
Gràcies, Glòria, sempre tan amable. També comparteixo que hem de reivindicar el nostre patrimoni i els nostres poetes. Segueixo el teu bloc i ser que n'ets una gran divolgadora.
L’altre dia vaig comprar préssecs, i feia molt de temps que no em comprava, com que no em conec quina es la època de cada fruita mai estic segur de si em sortirà bona o no.
A mi també em passa, això de trobar al mercat tot l'any tot tipus de fruita fa que no sàpiguem quan és la temporada. Ara però crec que estem en un bon moment pels prèssecs que no vol dir que és moment de fer el prèssec.
Han de ser bons: respiren aire del Canigó, i beuen de les seves aigües.
ResponEliminaM'agrada tot d'aquesta fotografia: els presseguers, el xiprer que es torça i finalment es redreça, les boires que mandregen a les muntanyes...
I l'arquitectura!!
A mi també m'agrada tot. Contemplo Sant Miquel de Cuixà i veig deu segles d'història que s'alcen davant meu, una història que encara avui és fecunda i produeix els seus fruits.
EliminaBen trobat això de l'antic i el novell. M'agrada la barreja de la fotografia i el text. Per València, diem bresquilles al que vosaltres dieu préssecs.
ResponEliminaVicent
Gràcies, Vicent. No sabia aquest nom de "bresquilles". La nostra llengua és tan rica que mai l'arribarem a abastar i conèixer del tot.
EliminaUna foto molt maca de Sant Miquel de Cuixà. Amb els presseguers, ja fa venir ganes de començar a collir préssecs.
ResponEliminaSí, aquesta foto està presa a mitjans d'agost i ara potser aquests préssecs estan a punt per ser collits.
EliminaEls préssecs antics i novells ho són com ho expressa la imatge.
ResponEliminaUns préssecs que els contemplen unes pedres antigues que tenen una llarga història.
EliminaMolt bonica la foto. M'agrada aquesta torre que es veu forta tot i la vida viscuda.
ResponEliminaÉs veritat, Noves flors, aquesta torre té una magmatisme especial i ens inspira fortalesa i seguretat.
EliminaAquests préssecs tindran gust de la nostra història madurats al peu del Canigó, assaonats pels cants gregorians del Monestir...
ResponEliminaPreciosa la fotografia!
Bon vespre, Consol.
És un monestir que transmet la seva essència a través de la música.
EliminaImpressionant aquest monestir amb tanta història. Recordo el poema de Verdaguer i la seva conversa amb el de Sant Martí del Canigó. Preciós. Un dia he de compartir aquest poema al blog.
ResponEliminaLa teva fotografia li fa justícia, Consol!
Gràcies, Glòria, sempre tan amable. També comparteixo que hem de reivindicar el nostre patrimoni i els nostres poetes. Segueixo el teu bloc i ser que n'ets una gran divolgadora.
EliminaAcí a Alacant també diem bresquilles. De fet la paraula préssec no la coneixia. Molt bonica la foto
ResponEliminaLa nostra llengua és molt rica en paraules. Gràcies, Mari Català.
Eliminatriar un bon préssec no és fer el préssec. Maravellós Sant Miquel de Cuixart
ResponEliminaPer què serà que els préssecs tenen la connotació de "fer el préssec"? Haurem d'investigar-ho. Esplèndid i majestuós Sant Miquel de Cuixar.
EliminaL’altre dia vaig comprar préssecs, i feia molt de temps que no em comprava, com que no em conec quina es la època de cada fruita mai estic segur de si em sortirà bona o no.
ResponEliminaA mi també em passa, això de trobar al mercat tot l'any tot tipus de fruita fa que no sàpiguem quan és la temporada. Ara però crec que estem en un bon moment pels prèssecs que no vol dir que és moment de fer el prèssec.
Elimina