Carrer de Solsona
Carrer
- Entre vers i vers
- hi ha un carrer per a vianants
- on els ulls avancen i reculen
- amb petjades tranquil·les.
- S'aturen a l'aparador
- d'un mot amplíssim,
- reben el raig lluminós
- d'una metàfora
- o bé cauen, com dues
- monedes vives, en el barret
- d'un somni rondaller.
- Entre vers i vers
- un carrer estret
- antic com la mirada.
- Cèlia Sànchez-Mústich
Quina foto tan bonica! Com m'agradaria fer fotos tan bones! Felicitats. També el poema es preciós i molt adequat. Bona nit.
ResponEliminaÉs una poetessa que no coneixia. M'agraden molt els seus últims versos.
ResponEliminaGràcies, Mari Català.
Potser en aquests carrers, antics i estrets, es trobi tota l'essència.
ResponEliminaBon ull, nina.
Aferradetes!
Una essència "antiga com la mirada"
EliminaAferradetes, sa lluna.
La llum al final del carrer. Quina fotografia més suggestiva!
ResponEliminaI les paraules de la Cèlia s'hi adiuen.
Els fanals ens guian cap a la llum al final del carrer.
EliminaUn carrer estret/ antic com la mirada.
Un carrer ben estret, que em sembla que és pels vols de la Seu...
ResponEliminaEstret com el del poema de la Cèlia Sánchez, que fa temps vaig conèixer, però ara també fa temps que no l'he vista. Segur que tinc algun llibre seu, ho miraré.En Peret era el seu oncle.
Petonets, Consol.
Gràcies, no sabia que era neboda de Peret. Sí, és un carrer del casc antic de Solsona.
EliminaEl carrer estret és el viarany per caminar entre els versos.
ResponEliminaEntre vers i vers, fem camí. Tot és poesia.
EliminaMagnifica foto i un poema molt adequat. No el coneixia.
ResponEliminaGràcies, Glòria. Passejar pels carrers estrets és com fer-ho per un laberint.
EliminaUna poesia que parla de la poesia, un cop més. Uns fanals en la imatge que parlen de la voluntat d'una fotografia d'il·luminar-nos.
ResponEliminaPoesia i fotografia juntes un cop més. Seguirem la llum.
Elimina