Safareig de Caldes de Montbui
He tornat al safareig per escoltar les veus de les dones, avui ja apagades enmig dels vapors de l'aigua. Per sentir la fressa de la font que raja amb una cadència lleugera i contínua. Per tocar la pedra llisa, treballada amb les mans i el pas del temps. Per tal que la meva veu es projecti a la pared i em vingui el seu retorn.
Si us és grat, podeu escoltar la cançó Per tu retorno escrita per Maria-Mercè Marçal i musicada per Marina Rossell aquí
Si us és grat, podeu escoltar la cançó Per tu retorno escrita per Maria-Mercè Marçal i musicada per Marina Rossell aquí
Se sent suau la música de l'aigua, la cadència de la llum, la crida de la pell.
ResponEliminaAmb tots els sentits.
EliminaUn safareig que té moltes històries per explicar.
ResponEliminaBonic poema musicat ♫
Aferradetes.
El safareig és la història.
EliminaLa cançó, interpretada per Marina Rossell, et fa rememorar el passat.
ResponEliminaUn safareig és l'àgora de mil històries que l'aigua acull en llur memòria liquida.
Abraçades, des de El Far.
És l'àgora on les nostres vides es barregen amb altres veus seguint el curs de l'aigua.
EliminaBona setmana, Jordi.
Ben segur que si seiem sobre la pedra i tanquem els ulls, podrem sentir la xerradissa de les dones que fregaven la roba amb força, després d'haver-la picat amb la paleta...Jo també havia fet safareig en un de molt semblant!
ResponEliminaNo coneixia la cançó.
Bon vespre, Consol.
A Caldes encara queden dones que van al safareig. M'he assegut al pedrís per escoltar la música relaxant de l'aigua.
EliminaBona tarda, M. Roser.
aquestes aigües han rentat moltes soses brutes a traves dels comentaris de les pobres dones que el rondaven, m'agradaria veure'l avui en acció si almenys hi hauria paritat al safareig
ResponEliminaÉs cert que les dones riques no rentaven, ho feien les que eren pobres. Al meu poble, gairebé totes.
EliminaA mi també m'agradaria veure la paritat al safareig. És una llàstima! Potser les tertúlies que fan a la televisió són un bon exemple del safareig d'avui. Ai las! massa sovint només hi ha homes.
Jo amb prou feines recorde els safaretjos, i els trobe bonics. Quantes històries hauran escoltat!!
ResponEliminaUnes boniques paraules acompanyades d'una cançó preciosa que no coneixia.
Gràcies.
Sovint als pobles petits han conservat els seus safaretjos però no ha passat el mateix a les ciutats. Penso que formen part del nostre patrimoni històric.
EliminaM'alegra escoltar-te. Gràcies a tu, Mari Català.
A mi m'agraden els safaretjos, tenen aquest encant que saps descriure tan bé. La cançó és molt maca.
ResponEliminaTenen l'encant dels espais amb una llarga història per explicar. Les aigües termals de Caldes fan que siguin uns espais únics.
EliminaSí, la cançó és molt maca.
Quan era petita hi havia un safareig al barri on vivia. Hi acompanyava la meua mare a llavar la roba. Ja fa molts anys que va desaparèixer.
ResponEliminaM'agrada que utilitzis el verb "llavar", és un mot molt escaient. Quina llàstima que hagi desaparegut el safareig del teu barri i només en restin els teus records. És una sort que ara comencem a apreciar els espais històrics, els espais de la nostra memòria.
EliminaSafareig? Jo sóc més de rentadora, gràcies.
ResponEliminaSí, la rentadora és un gran invent, fins i tot m'atreveixo a dir: el millor invent que tenim avui dia.
EliminaPerò potser no saps que avui rentar la roba a mà es fa per plaer. Com dir-t'ho perquè m'entenguis?: és com fer meditació i aixecar peses tot al mateix temps. Prova-ho i ho veuràs.
Estàs boja? Si ja em fa molta mandra posar la rentadora!
EliminaCom sempre dic, hi ha fotos de racons que transpiren història i històries pels quatre costats. Aquesta n'és una.
ResponEliminaÉs cert, hi ha racons amb un encant especial
Elimina