3 de maig del 2016

Casa

Centre Cívic de Marata

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Salvador Espriu
Perquè un dia torni la cançó a Sinera (fragment)

12 comentaris:

  1. Uns bonics versos per acompanyar una bonica foto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les imatges són com els noms: al final només unes poques seran les escollides.

      Elimina
  2. Trio dos noms a l'atzar:
    dona i casa.
    I la barana per no caure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo en trio dos més: esglaó i pedra. I el verd de l'herba.

      Elimina
  3. Una escala amb un empedrat preciós i la barana també m'encanta.
    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una casa que té la bellesa de les coses senzilles que perduren i es realzen amb el temps.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  4. Una escala preciosa, amb els murs de pedra i la barana metàl·lica que tant m'agraden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unes escales sinuoses que et conviden a pujar-hi i arribar a dalt la casa.

      Elimina
  5. L'arbre arrelat a la terra dona ombra a la casa...L'escala i els marges de pedra, li donen un aire senyorívol...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una casa amb encant d'una bellesa senzilla. El sol la il·lumina amb filigranes.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  6. Una excel·lent combinació com ens tens ja acostumats. Els noms són molt importants. És curiós wue el el meu post d'avui també parlo dels noms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Serà la primavera que ens fa reviure i rescatar els nostres noms?

      Elimina