Delta de l'Ebre
Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Joan Salvat-Papasseit
Si anessis lluny (fragment)
M'ha vingut la música ...
ResponEliminaUn poema que bé es mereix una música.
EliminaTens un do de saber combinar imatges i paraules, Consol. M'embadaleixo en totes dues coses. Un bon dia intensament preciós.
ResponEliminaEl poema i aquest mar embadaleixen els sentits. Gràcies, Carme.
EliminaM'identifico molt amb el poema, i amb la imatge!
ResponEliminaQuan estimem intensament, ho fem amb el sentiment que serà per a sempre més.
EliminaA mi, com al Xavier, de seguida m'ha vingut al cap la veu de Ramon Muntaner cantant aquest poema. Salvatpapassetià per excel·lència…
ResponEliminaGràcies Consol, pel record provocat i per la llum d'aquesta fotografia endinsant-se al pantalà, mar endins...
És un pont que ens porta mar endins. Buscaré la cançó de Ramon Muntaner.
EliminaCuriós, un pont que no dur a un lloc concret, només mar endins...Si l'haguessin fet una mica més llarg, fins a l'altre riba, potser algú espera!!!
ResponEliminaBon vespre, Consol.
No sé perquè es fa servir a part de que la gent s'hi faci fotografies. És bonic que acabi en el no res enmig del mar.
EliminaAmplis horitzons, enlluernats de claror. I sempre un poema per acompanyar-nos.
ResponEliminaCom diu la Carme, tens un do.
M'he fixa't que tu em superes en aquest do d'aparellar un poema amb una imatge.
Elimina