Tremolo a l'ombra d'aquest mar...
Un vers que evoca una emoció profunda.
Un mar molt amorós...Si el portem dins, s'assemblarà al de fora...Petonets, Consol.
Un mar que hi és i persisteix.
A vegades fa vertigen mirar dins nostre. Tantes coses hi tenim, algunes tan fondes!
Certament, a vegades hem de mirar endins per desprendre'ns d'àncores i agafar nous camins.
Quin llenguatge més bell!!
La bellesa de les coses senzilles i autèntiques.
Cada vegada m'agrada més Margarit.
A mi m'agrada a estones. Penso que té un punt en que se situa a dins i a fora de les coses que li fa perdre emoció.
Tremolo a l'ombra d'aquest mar...
ResponEliminaUn vers que evoca una emoció profunda.
EliminaUn mar molt amorós...Si el portem dins, s'assemblarà al de fora...
ResponEliminaPetonets, Consol.
Un mar que hi és i persisteix.
EliminaA vegades fa vertigen mirar dins nostre. Tantes coses hi tenim, algunes tan fondes!
ResponEliminaCertament, a vegades hem de mirar endins per desprendre'ns d'àncores i agafar nous camins.
EliminaQuin llenguatge més bell!!
ResponEliminaLa bellesa de les coses senzilles i autèntiques.
EliminaCada vegada m'agrada més Margarit.
ResponEliminaA mi m'agrada a estones. Penso que té un punt en que se situa a dins i a fora de les coses que li fa perdre emoció.
Elimina