El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
"Recolliment" és el títol d'un poema de Baudelaire sobre la posta de sol, i del Romanticisme com aquesta posta de sol. M'hi ha fet pensar aquesta entrada. Aquests contrastos de llum són una delícia.
"Recolliment" és el títol d'un poema de Baudelaire sobre la posta de sol, i del Romanticisme com aquesta posta de sol. M'hi ha fet pensar aquesta entrada. Aquests contrastos de llum són una delícia.
ResponEliminaRecolliment és una paraula adient per un capvespre daurat. Sí, és una delícia contemplar-los.
EliminaCada moment del dia té el seu què. Aquesta fotografia tan bella que ens mostres defineix un dels millors.
ResponEliminaÉs un moment de traspàs i, per tant, de canvi i recolliment.
EliminaPreciós i somiador aquest daurat... Mormola també, paraules de nit, com les aigües del riu...
ResponElimina"Paraules de nit" a cau d'orella i amb harmonia amb el paisatge.
EliminaEl bell discurs de l'aigua riu avall... bell com les teues fotos, sens dubte.
ResponEliminaUna bellesa quotidiana al nostre abast.
EliminaEls capvespres sempre tenen una bellesa, que ens fa gaudir del moment tant màgic...I n'hi ha de tots els colors!
ResponEliminaPetonets.
N'hi ha de tan rics que fins i tot són capvespres daurats.
EliminaBon vespre, M. Roser.
bonica imatge la del capvespre i molt adient els versos per ornar encara més la bellesa
ResponEliminaÉs un instant màgic preludi del silenci de la nit.
EliminaSorprèn la bellesa dels capvespres, els colors de la llum que els acompanya i que canvia constantment.
ResponEliminaLa bellesa sempre ens corprèn i la vivim com un moment únic, irrepetible.
Elimina