19 de desembre del 2015

Pessebre

                                                                    Terrats a Espinelves

Espinelves és un poble que sembla un pessebre. De petita m'agradava fer-ne. Recordo la il·lusió en que anàvem a recollir molsa i branques d'arbre al bosc i com fèiem el riu que era, invariablement, de paper d'alumini. Les figures eren petites i no gaire maques però m'agradava posar-les totes al seu lloc. Era com un joc. 

12 comentaris:

  1. De petit també m'agradava fer-ne, però fa tants i tants anys que no el poso... tampoc ho trobo a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no en faig. Potser és com els Reis Mags, quan prens consciència, perds la il·lusió.

      Elimina
  2. Jo també en feia de petita i després el vaig deixar de fer. I més tard el vaig tornar a fer pels meus fills i quan van ser grans vaig deixar de fer-lo de nou. Però tot i que no en faig, m'agraden els pessebres. Ara els hi deixo les nostres figuretes ala meva filla i els nens perquè el facin ells...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una tradició que ha passat de pares a fills i a néts. Els deu agradar saber que les figures són de l'àvia.

      Elimina
  3. A casa el faig sempre. Tal com el descrius, amb suro, molsa i figures de diferents estils, mides i materials. La majoria de fang, i també algun nouvingut de plàstic.
    L'estany és un mirall, i el riu de paper de plata, que dèiem de petits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja me l'imagino, deu ser un pessebre ple de detalls i d'encant.

      Elimina
  4. Tens raó, sembla la foto d'un pessebre...Jo, de petita, també el feia i fins ben gran, perquè als pares els feia il·lusió, i també hi ha via un riu de paper de plata i un pont...Recordo que amb la mare era com un joc, canviar les figures de lloc! Teníem unes figures de guix precioses, bé encara les tinc, però guardades en una capsa!
    Un any al desfer-el pessebre vam tenir un petit ensurt, perquè de dins la molsa , va sortir un ratolí...Com que l'anàvem a buscar a la muntanya!
    Bon vespre. Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un ratolí, quin ensurt! I era un figurant del pessebre. Hi ha figures de pessebre molt maques.

      Elimina
  5. Un poble realment encantador!
    Recordo el pessebre de la meva infantessa i que m'hi passava hores canviant les figuretes de lloc i inventant històries entre elles. Ara fa anys que no el faig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de petita ja devies tenir la vena literària. Inventar-se històries amb les figures és un gran joc.

      Elimina
  6. Espinelves és un poble molt maco....menys els dies que hi ha la fira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dies que hi ha la fira són dos carrers plens de gent, parades i una església romànica, preciosa, amb un gran rètol.

      Elimina