6 d’octubre de 2015

Retrat

Cau Ferrat, Sitges

Des de la seva vitrina veu passar la gent amb un posat entre altiu i mofeta. Ve de molt lluny i se sap més enllà d'aquest present. Amb gest gentil ens dóna a besar la mà i ens honora amb la seva presència.   

14 comentaris:

  1. Fins i tot sembla que amb el seu ull esquerre inicia una aclucadeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es malfia de nosaltres o se'n riu?

      Elimina
  2. Uf, té una cara una mica inquietant... a mi em semblaria que o és de fiar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que està en un altre nivell.

      Elimina
  3. jo li veig cara de no creure's el que li expliquen.....com de pensar allò de: que m'estàs dient?

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ho mira amb distància i sornegueria.

      Elimina
  4. O potser es mira al mirall i pensa: que guapa que sóc amb aquests rinxols d'or...No sé si en aquells temps hi havia miralls, però sempre hi ha hagut llacs d'aigua cristal·lina...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és una mica creguda i se sent tan bé amb ella mateixa.

      Elimina
  5. M'encanta el seu gest, he,he.

    ResponElimina
  6. Interessada en el que veu i entre incrèdula i mofeta... Quina expressió més complexa i ben trobada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una noia amb personalitat.

      Elimina
  7. Quina mitja rialla més sorneguera!
    Les coses que haurà vist i no pot explicar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els humans som gent una mica beneita, ja se sap.

      Elimina