11 de juny de 2015

Aniré sense nord


IV

En els blaus i en els verds, a l'estiu, prop de l'aire,
fecundat per llavors que prodigava el vent,
aniré, sense nord, com una rel dansaire,
per la muntanya amunt, cercant el meu ponent. 

Vegetal -o animal- i sens bri de raó,
confós amb la natura ardent i solitària,
seré el pol·len que duu el vent de la tardor,
quan la tempesta brunz i s'alça l'alimària. 

Josep Palau i Fabre
Dins L'Aventura

16 comentaris:

  1. Magnífic tot, la foto, amb aquests colors tant preciosos i el poema de Palau i Fabre, que també m'agrada molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fotografia m'ha portat al poema. L'Aventura és el poema de Palau i Fabre que versiona Sensation de Rimbaud. Ambdós són magnífics.

      Elimina
  2. La foto m'ha fet pensar en la bandera de Tarragona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bandera de Tarragona té una sanefa molt maca com si fossin ones, potser les representa? Les de la palla són més de terra endins.

      Elimina
  3. Jo era més de Nintendo jijijiji

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nintendo és una paraula japonesa que vol dir una cosa semblant a "confia en el que digui el cel". Jo de tu, no hi confiaria tant i cercaria el ponent tot sol, JIJIJIJI

      Elimina
  4. Encara que viatgis sense nord, els solcs et duran a un bon lloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ens cal cercar el nostre ponent seguint el camí de les estrelles.

      Elimina
  5. "En els blaus i en els verds, a l'estiu, prop de l'aire" és exactament el que hi ha al nord de la imatge. "una rel dansaire" serien les corbes del camp segat, que no aconsegueixen aquest nord. La correspondència entre imatge i poema és sempre sorprenent en les teves entrades, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas tenia la fotografia i el poema de Palau i Fabre és un dels meus favorits. Molt amable, Helena.

      Elimina
  6. A mi m'ha fet pensar, aquesta foto (preciosa) en la diferència tan gran que hi ha entre veure una cosa de prop i de lluny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De prop i de lluny veiem coses diferents. El nostre ull és meravellós i ens deixa contemplar les coses des d'òptiques diferents.

      Elimina
  7. Una foto preciosa...El segador devia ballar la dansa de l'amor, per les corbes sinuoses que ha deixat al seu pas...M'agrada molt el contrast de colors.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que era el que portava la màquina de segar qui anava una mica de tord. Hi ha una llum de migdia, molt dura.

      Elimina
  8. magnifica il·lustració per un molt bon poema !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lligar la natura amb la poesia sempre dóna bon resultat.

      Elimina