10 de juny de 2015

La fonda

Fonda Europa, Granollers

Hi ha llocs que haurem de reinventar de nou. Durant un temps va semblar que les fondes passessin de moda i avui ens adonem que eren exactament allò que ens calia: un ambient confortable i senzill, un menjar casolà i bo, una atenció amable i discreta. I cadascuna única perquè únic és el seu entorn.  

14 comentaris:

  1. Si és la de Granollers, tinc un germà que hi va sovint amb els seus amics a fer un esmorzar de forquilla.
    Quan me'ls explica, diria que són gairebé dinars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són coneguts els esmorzars de forquilla del dijous, dia de mercat. El meu pare, que era pagès, també hi anava. Quan es treballava al camp calia esmorzr molt bé.

      Elimina
  2. Ho hem volgut modernitzar tot tant que hem perdut l'essència de les coses.

    Senzilla aquesta encantadora fotografia, què més vull?
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades perdem coses molt nostres per incorporar tendències foranies que tenen menys valor i a això li diem "ser modern". Ens cal més criteri.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  3. en aquests llocs l'atenció és molt bona i tot el que hi ha és realment autèntic

    ResponElimina
  4. Tens raó, les fondes eren un lloc de trobada, que em sembla que no s'han sabut substituir, per cap modernitat...Llocs entranyables!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Pla visitava sovint la fonda Europa, i també d'altres, i ho feia ben bé pel que dius, per trobar-se amb amics.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  5. La fotografia convida a acostar-s'hi, les paraules també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un lloc per a nosaltres, Carme.

      Elimina
  6. No per antic significa que ja no ha d'estar bé, tot depèn del que es busqui, i si es vol tranquil·litat i estar ben atès, segurament no hi ha res millor que una fonda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llocs amb una llarga tradició estan bé si han sabut guardar el seu esperit.

      Elimina
  7. Has sabut captar tot l'esperit d'aquelles fondes "de tota la vida", la taula amb marbre, la cadira de fusta. Ara tot són metalls i metacrilats...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades ens hem desprès d'objectes bells per canviar-los per altres que són com la bijuteria: enlluernen però només són plàstic.

      Elimina