3 de juny del 2015

De nou la casa


LIV

De nou la casa,
i en la vetlla concorde
dels cors, el nucli
dolç i pur i el silenci
del món on fórem nàufrags.

Carles Riba
dins Tankas del retorn

22 comentaris:

  1. Una tanka ben original. Com aquesta bombeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bombeta que recorda un temps passat.

      Elimina
  2. "on fórem nàufrags" com una bombeta sense pàmpol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és una imatge potent i inquietant.

      Elimina
  3. Sovint som nàufrags del món...

    Aquesta bombeta és molt especial, oi? Quants filaments!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una metàfora que fa pensar: una vida a la deriva, un naufragi, una illa on refugiar-nos. Tota una història en un vers.
      També trobo especial la bombeta, no sé què té.

      Elimina
  4. Si ens sentim naufragar, la casa sempre és un bon refugi...
    Cada filament de la bombeta, un camí de llum per seguir!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, la casa és el nostre espai personal.
      La bombeta, una garlanda de llum.

      Elimina
  5. Tornar als orígens, encara que sigui en un lloc on ens sentírem naufrags, val la pena si ens agombola l'escalf dels cors que ens acompanyen.

    Gran Riba, retornant d'un exili interior

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles Riba va ser molt estimat i reconegut pels altres poetes contemporanis.
      L'ombra de l'exili que van viure va ser llarga i profunda.

      Elimina
  6. La casa, refugi dels lluitadors.
    Potent imatge ens regales, com el que ens ha aportat el seu descobriment.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La casa, el nostre petit món particular.
      La bombeta va ser un gran descobriment que ens va canviar la vida.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina

  7. La imatge de la idea i la bombeta és suggeridora. M'imagino a Riba rememorant sobre el món on antany fou un nàufrag.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquella generació, sempre assenyalada per la dictadura, devia sentir-se "nàufrags" fins a la seva mort. Avui retornen els aires d'aquells temps amenaçadors.

      Elimina
  8. Quina sort, si el poeta podia tenir la casa silenciosa... Regal dels déus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tens raó però jo he fet una lectura diferent: "...el silenci /del món..." que fa referència a la situació política del moment. És un silenci repressor.
      El silenci d'una casa és, efectivament, un regal dels déus.

      Elimina
  9. Aquests poemes breus tenen molt de contingut, molts força. Com la imatge que avui ens regales: potent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Un poema on tot queda concentrat i dit.

      Elimina
  10. Sí, bona fotografia.
    Ben trobada.
    Gràcies.

    ResponElimina
  11. Quina imatge! Fantàstica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors. També té valor descobrir-les.

      Elimina