25 d’abril de 2015

Els records s'esborren

Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú                                                

Els records s'esborren i marxen de la nostra memòria per deixar-ne només una empremta difusa. Es desdibuixen amb el temps i en resta una sensació de benestar o neguit, de patiment o joia, com si fos una fragància que ens ve i se'n va al caprici del vent. No els vulguem retenir, deixem passar la seva estela, per redescobrir de nou el gest, la mirada i el batec del nostre cor a cada instant. 

10 comentaris:

  1. Els records s'esborren, però hi ha fotografies, com records, més ben enfocats que aquesta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotografies congelen un instant i sovint ho fan de forma nítida, en canvi, la memòria ens fa recordar de forma vaga la situació viscuda al voltant de la fotografia. La memòria i la màquina de fotografiar recorden de diferent manera.

      Elimina
  2. Dins la nostra ment mantenim imatges bellugades. Quan parles de fragància que ens ve i se'n va, crec que és més que una metàfora.
    A vegades és una olor el que ens rescata una imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les olors fan emergir imatges i sensacions recloses en el laberint de la memòria. A vegades també passa amb una fotografia.

      Elimina
  3. Quina combinació més bonica, m'agraden els teus mots i són tant certs! I la fotografia és ben bé una metàfora poètica de tot el que dius.

    L'olor sempre portadora de records... a vegades els més esborradissos són rescatats per les olors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Les olors estiren el fil dels records estranyament emmagatzemats en el pòsit de la memòria.

      Elimina
  4. M'agrada aquesta comparació dels records que s'esborren, en com es difuminen les persones a l'andana, quan el tren s'allunya...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El propi tren té la capacitat d'evocar-nos situacions viscudes altres temps. Trens que venen i se'n van.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  5. Els records no és només que siguin més o menys borrosos -que ho són en general- sinó que, amb el temps els anem afaiçonant a la nostra manera, els "enfoquem" per tal de fer-los més amables, més digeribles. Són els "nostres" records. Quants cops no us heu trobat parlant amb algú del mateix fet i explicant-vos detalls ben diferents…
    La fotografia és més nítida però alhora pot ser menys "verídica", només captiva un moment, una llum, una emoció… que extreiem del fil del temps on van encadenant-se… En fi, una bona excusa, Consol, per a reflexionar sobre la memòria. I una foto esplèndidament desenfocada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una fotografia moguda potser més real que si fos estàtica ja que el nostre és un món en moviment. Fins i tot, com bé dius, els records també es mouen i es transformen i són canviants segons sigui la persona que els reté.
      Bon diumenge, August.

      Elimina