16 de febrer del 2015

Les claus que obren

Monestir de Santa Maria de Ripoll, detall de la porta. 

August Garcia de Rapsòdia m'explica que Jacint Verdaguer va versionar el Llibre amic e amat de Ramon Llull i va escriure Perles. L'amic i amat. Càntics de Ramon Llull posats en vers. Aquesta és la versió de Jacint Verdaguer al càntic 41 de Llull. 

Les claus que obren a l'amor
de son alcàsser les portes
són daurades de gemecs,
desigs i plors i congoixes;
lo lligam amb que l'amic
a sa cintura les corda
és teixit de devoció,
consciència i bones obres;
i les portes del palau són
justícia i misericòrdia.

Jacint Verdaguer

Maria de la Mar Bonet al 2004 va fer un disc amb els poemes de Jacint Verdaguer i de Ramon Llull titulat Amic, amat, podeu escoltar una cançó:

18 comentaris:

  1. L'any 2004 la Maria del Mar Bonet, mallorquina com en Llull, i que curiosament es diu Verdaguer de segon cognom, va musicar alguns poemes, de Jacint Verdaguer. El CD es titula "Amic amat".

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'he escoltat alguns fragments, la veu de Maria del Mar Bonet omple els versos de mil matisos.
      Gràcies, Xavier.

      Elimina
  2. A veure si us puc deixar l'enllaç... que ara l'estic escoltant gràcies al Xavier que ens ha posat la idea aquí... ;)

    Amic amat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme, per aquesta recerca. Ha estat una gran troballa gràcies al Xavier.

      Elimina
  3. Fotogràficament sempre m'han interessat les portes. El seu simbolisme, obertes o tancades, es relaciona amb les idees de llindar i frontera. Natura morta i espai humà per excel·lència, la imatge d'unes antigues portes recull un interessant atrezzo: panys bellament elaborats, picaportes, gelosies, o un marxapeu erosionat de pedra vella on asseure's i esperar un moment propici.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Jordi, com tu dius estan carregades de simbolisme. La porta és el primer pas que has de creuar per entrar a dins. Diuen moltes coses dels habitants de la casa i de la seva història. Sovint m'agraden les que són molt humils i antigues.

      Elimina
  4. Tinc el llibre d'aquestes Perles de Jacint Verdaguer. Precioses. Fa temps que, de tant en tant, en pose alguna al blog.
    M'agrada la fusta i el pany de la porta que has fotografiat. Em fa pensar, a més en la clau que la podria obrir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són realment unes "Perles" i un homenatge i reconeixement a Ramon Llull. Buscaré el llibre.
      Ha de ser una clau molt especial com ho és el seu pany.

      Elimina
  5. Després de "a més" va una coma. Posa-la tu mentalment si no et fa res. ;)

    ResponElimina
  6. Ja tenim el pany (i quin pany, senyor!!). Ara ens cal la clau que l'obre i ens permet entrar en el misteri. Perquè, encara que ens sembli el contrari, entrar dins dels altres -amats o no- sempre ens acosta a la màgia del què hi trobarem. Malament quan ens pensem que ja ho sabem tot...
    Gràcies, Carme, per l'enllaç a la veu de M del Mar Bonet i els versos de Llull.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai ho sabem tot d'un altre, fins i tot a vegades ens desconeixem nosaltres. Potser és l'amor la clau que ens empeny a conèixer als altres i també la força que fa obri les seves portes.
      La música i la veu de Maria del Mar Bonet omple de matisos els poemes.

      Elimina
  7. Aquesta porta es veu com més senyorial...Vaig llegir aquest poema a ca l'August i em van semblar unes claus que vessaven tristors, malgrat obrir la porta a l'amor...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el pany de la porta del monestir de Ripoll i l'he posat perquè aquest poema, com els de Ramon Llull, són molt místics i magnifiquen i enalteixen el sentiment de l'amor. Un amor més espiritual que terrenal.
      A mi també em sembla que aquests versos tenen una càrrega de tristor o patiment, potser Verdaguer ens vol dir que el camí per conquerir l'amor no és un camí fàcil.
      Bon vespre, M. Roser.

      Elimina
  8. Rústic sobre rústic, aquesta imatge d'una porta tan acollidora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la forma d'aquest pany tan quadrat amb les sanefes que l'envolten. El trobo imponent i elegant. Crec que és l'original d'època romànica.

      Elimina
  9. Acostumats a altres lectures, ho has de llegir dues vegades per absorbir-ho totalment. Almenys jo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdaguer té un món de referència diferent al nostre. La meva intenció és apropar-m'hi una mica. Els cantautors catalans als anys 70 i 80 van fer una gran tasca de divulgació dels nostres clàssics, Maria del Mar Bonet encara ho fa avui.

      Elimina