23 de febrer del 2015

Desert d'amics

                                                     Desert de Gobi, Mongòlia.



Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Jordi de Sant Jordi
Desert d'amics (fragment)


Raimon li va posar música. Si voleu escoltar-la podeu fer-ho aquí:

20 comentaris:

  1. Fa respecte el desert, més que una plana nevada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La immensitat fa respecte. A mi la neu, segons on sigui, també me'n fa.

      Elimina
  2. Sempre m'ha cridat l'atenció que Jordi de Sant Jordi se sentís tan sol i abandonat en aquell captiveri que fins i tot digués que els grillons li feien companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema arriba a l'ànima per ser un lament intens i profund.
      El passatge que anomenes diu: " e los grillons lleugers ara pereu més/ que en lo passat la bella brodadura."

      Elimina
  3. Sempre m'ha agradat molt la poesia de Jordi de Sant Jordi. I sempre que llegeixo aquest poema el "sento" en la veu de Raimon, que me'l va fer descobrir molt abans que l'estudiés a la facultat.
    La idea del desert sempre és atractiva però estar desert d'amics ha de ser tristíssim…

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poema d'una gran força. En el primer vers ja queda palesa tota la seva dissort: "Desert d'amics, de béns e de senyor". Sol davant l'adversitat. Tens raó quan dius que estar "desert d'amics" és una tristíssima soledat.

      Elimina
  4. Un desert d'amics deu ser un cosa molt trista...
    Aquesta foto m'encanta per les seves tres textures tan definides el marró de la sorra el sorra, el verdós de la sabana i el gris blavós, del cel...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És trist, cap amic, no queda ningú.
      Els colors del desert cap al tard, un dia una mica gris. Està al mig del desert em va produir una sensació intensa i estranya, de recolliment intern davant d'una terra sense fi.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  5. Impressionant, aquest desert... i la poesia molt encertada... Jo també la sento en veu de Raimon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raimon va fer una gran tasca en rescatar de l'oblit als nostres poetes medievals.

      Elimina
  6. He estat un cop al desert i va impressionar-me molt, és un altre món

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també. I més que les dunes, que tenen un particular encant, em va impactar el de la terra seca i pedregosa en esplanades infinites.

      Elimina
  7. Abans de llegir el comentari dels companys August i Carme, també he "escoltat" la música del Raimon.
    Cal dir, que llegit s'hi endevina el llenguatge de les centúries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raimon fa que sigui un llenguatge més proper a les nostres orelles.
      Hi ha paraules que les intueixes pel seu context.
      Miraré de posar un enllaç amb la música de Raimon.

      Elimina
  8. Diuen que el desert és el lloc per buscar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per trobar-se o perdre's per renèixer de nou.
      Els grans profetes van haver de creuar el seu desert.

      Elimina

  9. El desert d'amics és, ben probablement, un dels més eixuts. És curiós, Consol, que fa poc pensava en l'amistat en un sentit abstracte i en entrar al teu bloc em trobo amb el poema de Jordi de Sant Jordi i una imatge que il·lustra perfectament els mots.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desert d'amics, trista solitud. Hi ha poemes, que com les olors, ens evoquen sensacions en les quals en hi reconeixem.
      Una abraçada des de terra endins.

      Elimina
  10. Un cop, Consol, vaig pensar que la lletra anava adreçada a mi. Per sort, va durar poc, aquest temps malaltís.

    Un petó, nena! :-)

    ResponElimina
  11. Qui, en algun moment, no ha sentit la solitud més profunda? Quan ens sortim del nostre desert ens tornem més forts.
    Una abraçada, cantireta.

    ResponElimina