14 de febrer del 2015

Ametller florit

Flor d'ametller.                                          


Fullejant poemes m'adono que a alguns poetes els agrada inspirar-se en un poema d'un altre autor per fer-ne una versió pròpia. Ho fan de mil maneres diferents: de forma satírica, com a homenatge, com si aquell poema fos una musa que els hagués inspirat un munt de sensacions... Sembla talment que el poeta entri en diàleg amb un altre poeta i encetin una conversa que va més enllà d'un temps i d'un espai. 

Ara que comencen a florir els ametllers és un bon moment per recordar antics i nous poemes.

L'ametller

A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents,
no ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria. 

Joan Maragall


Enric Casasses, al peu de la tomba de Joan Maragall, n'ha fet unes glosses. 

3
Ametller, fas branca a branca
manifestos de bondat,
com aquella rosa franca
ets un cant de llibertat,
déu te guard, bandera blanca.

4
No hi ha manera d'oblit,
l'hivern du la primavera,
el dia ve de la nit, 
i a tu flor que véns primera
dies ha que t'he delit!

Enric Casasses
Glosses d'Enric Casasses a l'Ametller de Maragall (fragment)

                                     

10 comentaris:

  1. Esquitxos de primavera, oasi florit enmig del fred hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un vers que conversa amb altres versos. Gràcies, Xavier.

      Elimina
  2. Els ametllers florits, són tota una festa en ple hivern. Igual com els versos que els expliquen...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els arbres encara despullats de fulles i hi comencen a brotar les flors, és bonic de veure. Els versos que sempre ens acompanyen.

      Elimina
  3. Conec aquest poema de Joan Maragall i m'agrada molt aquest to tan maragallià -com d'heroi vegetal- que afegeix a l'ametller. Quan va ser el centenari de la mort del poeta (2011) el vam treballar a l'escola. Fins i tot vam fer un muntatge audiovisual amb una música que vaig composar… En canvi no coneixia aquesta "versió" de l'Enric Casasses. M'ha agradat descobrir-la, gràcies Consol!
    La foto, com sempre, preciosa, destacant la senzillesa d'aquesta flor menuda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. També ets compositor? Ets un crac, August!
      Si no recordo malament, els japonesos fan una festa quan floregen els cireres. Trobo que està molt bé celebrar els canvis de la natura, ens lliguen als seus cicles i ens recorden que som natura.

      Elimina
  4. Tb passa amb les novel.les, l' una porta a l' altra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben pensat. Una creació inspira una nova creació.

      Elimina
  5. El poema d'en Maragall és preciós, no m'estranya que serveixi d'inspiració a d'altres poetes...Aquesta bonica flor ens diu que la primavera ja és a prop, tot i que encara han de passar uns quants dies freds i ves a saber si neu i tot, bé, a les muntanyes segur...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric Casasses fa un homenatge a un altre poeta. La flor de l'ametller és l'avantguarda, s'avança al seu temps.
      Que tinguis un bon diumenge, M. Roser.

      Elimina