23 de gener de 2015

Les escales

Camí de ronda a prop de cala Montjoi, Roses.                                                                             

"Fixa't com baixava les escales, que senyora! Pas de dama, lent, compassat i lleuger alhora, d'un ritme igual i segur, d'una escola i d'un estil que s'han perdut. Sí, la Teresa és molt vella, ja ho saps, té els meus anys. Que si ho puc recordar? Vàrem jugar tantes vegades juntes, en aquesta placeta, a cuit, a marro-litiu, al soldat plantat, a saltar i parar. I això ara és ben lluny. Aleshores el poble se'ns apareixia com si fos més gran, immens, d'un color molt més ric, amb un altre caràcter. Les nostres corregudes sempre descobrien un nou racó amagat. Cada tarda esperàvem al sorral l'amorrada de les barques i, de tant en tant, el retorn d'algun veler d'Amèrica o de la mar remota de la Xina.  (---)"

Teresata-que-baixava-les-escales
dins de Ariadna al laberint grotesc
Salvador Espriu

12 comentaris:

  1. Quines escales més boniques i dretes!

    La Tereseta, com les hagués baixat, aquestes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ja no, és vella, ho feia de jove quan amb les amigues feien corregudes i sempre descobrien racons amagats.

      Elimina
  2. Una prosa preciosa...Ara que no sé si aquestes escales les baixaria amb tan d'estil, la Teresa! I mira que són precioses vorejant la costa!
    Bon cap de setmana, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semblen unes escales esculpides a la roca, sinuoses, a raser de la pared.
      Aquest petit fragment es pot comparar al pas de la dama que descriu Salvador Espriu: "...compassat i lleuger alhora, d'un ritme igual i segur, d'una escola i d'un estil que s'han perdut."
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  3. Aquesta fotografia fa venir ganes d'estiu, ganes de sol, ganes de mar i ganes de frescor salada a la pell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa temps que prefereixo el mar fora de l'estiu. Serà per això que per a mi el mar són ràfegues de vent, sentir-se sol en la immensitat del paisatge, el so persistent de les onades, el sol que escalfa suaument i l'aigua sempre freda i salada.

      Elimina

  4. La imatge d'unes escales sempre suggereixen moviment, en un sentit o altre. N'a Teresata les baixava amb un propòsit. Canviar de nivell, en qualsevol cas, ha de menester una estructura intermediària. Ara, amb els ascensors...

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les escales que baixa la Tereseta d'Espriu són un símbol del traspàs de la vida a la mort. És cert, les escales ens suggereixen un canvi de nivell, d'estat interior, de paisatge, d'estatus... Els ascensors fan el mateix d'una manera més immediata i "màgica", no requereixen el nostre esforç.
      M'has fet pensar que en la mitologia antiga el pas de la vida a la mort es fa travessant un riu en barca. Aquí també hi ha quelcom que marca un abans i un després.
      Bon diumenge, Jordi.

      Elimina
  5. M'agrada tota imatge amb escales, és el meu motiu preferit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les escales són també un motiu recorrent en les arts plàstiques. No fa massa les vam poder veure en l'escenari del Concert per la llibertat del Camp Nou. Un gran símbol i una imatge que per si sola és potent.

      Elimina
  6. Recordo el text, per l'aniversari del poeta el vam representar.
    Quins blaus, quina llum! Unes escales que conviden a baixar-les, camí de l'aigua.

    ResponElimina
  7. Una prosa excel·lent, representar aquesta obra devia ser un gran repte.
    Aquestes escales donen ganes de baixar-les i fer un bany de peus.

    ResponElimina