8 de gener de 2015

Façana

Vic, plaça de la catedral. 
                               
Una façana d'un edifici que a primer cop d'ull sembla molt homogènia però que no ho és. En cada finestra hi ha un matís diferent a l'altre, ja sigui per la llum reflectida als vidres, ja sigui per la mida del balcó o bé per aquella finestra cega que t'apareix allà al mig. És una façana habitada on la gent i el temps ha anat deixant la seva petita o gran empremta. 

12 comentaris:

  1. M'agraden les façanes... Amb tots els seus detalls i diferències... Cap finestra no és igual, tens raó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les façanes diuen coses de qui habita les cases.

      Elimina
  2. Les diferències "humanitzen" aquesta façana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els arquitectes busquen la simetria, la repetició d'element, l'equilibri,... i el temps la singularitat.

      Elimina
  3. Tu ets de les que miren enlaire quan caminen? Jo no, jo miro al terra a veure si em trobo monedes i bitllets, però res de res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada mirar enlaire i també trobo monedes a terra, ves per on!

      Elimina
  4. Cada finestra és un món.El món dels qui hi habiten darrera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la llum no hi entra de la mateixa manera.

      Elimina
  5. Finestres càlides, finestres blaves, depèn de com l'interior es mostra en la superfície.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una finestra cega, quina deu ser la seva història?

      Elimina
  6. És veritat , a primer cop d'ull sembla tota simètrica , però si t'hi ficses bé pots copçar-ne els detalls que marquen la diferència...Aquesta finestra cega, també podria ser una "hornacina"...(Ésque la paraula en català, és super- rara)...
    Petonets.

    ResponElimina
  7. No la sabia aquesta paraula. He trobat que en català es pot dir "fornícula" o "posella". Ven mirat deu ser això: està feta per posar-hi quelcom.
    Bona nit, M. Roser.

    ResponElimina