1 de març de 2014

Cortina d'herba



Passaria hores asseguda mirant les herbes del marge. Deixaria vagar la mirada i seguiria el vaivé de cada bri mogut pel vent. Vindrien records que farien un suau tremolor i s'enfilarien de nou pels camins de l'aire.  

Deu-me una mata d'herba
i amb una mica de vent
escabellaré el cel.

Xavier Pujol

19 comentaris:

  1. Les herbes contra el cel, la millor vista possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fons blau talment un decorat per ressaltar tot allò que passa davant seu.

      Elimina
  2. I així passaries les hores en una pau interior admirable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la pau interior es troba en la contemplació de les coses més senzilles. Es necessita ben poca cosa.

      Elimina
  3. Ara ja fa uns anys, quan en tenia més o menys 50, em vaig sorprendre molt d'haver viscut tant de temps sense enamorar-me de les herbes... Sempre m'han agradat molt els arbres i les flors. Però ves a saber per què tenia les herbes com menystingudes. Un bon dia les vaig descobrir, en les seves formes tan variables, amb les seves posicions escabellades, amb els seues creuaments i koviments subtils o contundents. N'hi ha de tant boniques! Individuslment o en cortina, no importa.... Jo també m'hi passaria hores...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa, jo vinc d'una casa de pagès, els deien "males herbes" i més endavant em preguntava què devien tenir de dolentes. Senzillament no eren útils. Avui penso que hi ha coses inútils i belles, i té sentit que hi siguin per ser contemplades i alimentar el nostre esperit. No és això l'art?

      Elimina
  4. Res com el teu post per recordar la recòndita bellesa de la naturalesa més humil i la gràcia invisible de l'aire en moviment. Tot és una petita obra d'art efímera, eterna en el record. Em sap greu estar darrerament tan desconnectat...

    Des de El Far, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això de la naturalesa humil i la gràcia invisible. La nostra mirada troba repòs en un bri d'herba en contrast a un món tecnificat i artificiós. La bellesa hi és per ser descoberta.
      Cada temps té el seu ritme.
      Bon dia de Carnaval, Jordi.

      Elimina
  5. Aquesta fotografia és espectacular, Consol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser perquè és ben senzilla.
      Bon retorn a casa, Loreto. Espero que hagis fruit de les teves vacances.

      Elimina
  6. Deu-me una mata d'herba
    i amb una mica de vent
    escabellaré el cel.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema lleuger i gràcil que s'enlaire seguint el vent.
      Gràcies, Xavier, l'escric a l'entrada.

      Elimina
    2. Gràcies Consol, tot un honor compartir capçalera sota el teu escrit.

      Elimina
  7. Les herbes, les trepitgem i les arranquem sense consideració. Però vistes des de la teva òptica hi descobreixo una bellesa que potser mai havia considerat. Gràcies, per aquesta nova visió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Em fas pensar que sovint quan ens arriba un missatge és perquè estàvem preparats per rebre'l.
      Que tinguis un bon diumenge.

      Elimina
  8. Una foto preciosa que ens ensenya com pot ser d'amable, la senzillesa de la natura...I preciós aquest petit poema del Xavier. Són fets l'un per l'altre.
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, les teves paraules també sempre són senzilles i amables.
    Bona setmana, M. Roser.

    ResponElimina
  10. Com es pot veure en aquesta imatge i en les paraules que l'acompanyen, en la senzillesa està el que és realment important.
    Contemplar és aprendre.

    Aferradetes i bon dia! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprendre a veure allò que és bell en un bri d'herba.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina