3 de gener del 2014

Tot està dit.

                                                                                                                       Caldetes.

Tot està dit, però per tu i per mi
sempre hi haurà un espai de privilegi
que ens permetrà, potser secretament,
de retrobar l'escalf de les paraules
i l'encís del silenci, el dels instants
en què la intimitat i el sentiment
ens han unit en un mateix paisatge.

Caminant
Miquel Martí i Pol

12 comentaris:

  1. Tot està dit però mai de la mateixa manera. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses que es van redescobrint al llarg de la vida.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Que bonic, "retrobar l'escalf de les paraules i l'encís del silenci"...I la foto, preciosa!!!
    Petonets mariners, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha instants únics en els que tot flueix.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  3. Tot està dit, però sempre sembla nou...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perquè té petits matisos que són nous i ho enriqueixen.

      Elimina
  4. Tot està dit, però es pot tornar a dir mil vegades...

    ResponElimina
  5. Tot està dit, però ja m'agradaria saber-ho dir com en Miquel Martí i Pol.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tenir ànima de poeta per cercar els mots, la parula viva.

      Elimina
  6. Quin cel, quin mar, quina sorra... M'agrada molt la teva fotografia.
    Sembla sentir-se el so de l'onatge com a música de fons a les paraules del poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un so que forma part del paisatge i de les paraules.

      Elimina