8 de gener de 2014

Intentaré de dir

                                                                                                                       Caldetes.

Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumes
fosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt. 

Les boies (fragment)
Joan Vinyoli (1914-1984)


Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Vinyoli. El seu record ens portarà per mars salabrosos.

19 comentaris:

  1. Una foto preciosa Consol, per acompanyar el poma d'en Vinyoli, les barques amb recorden dues tortugues marines una d'elles panxa enlaire...Ves per on!
    Petonets mariners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tortugues també són molt boniques i van a les platges a reposar.
      Una abraçada, M. Roser.

      Elimina
  2. Sí, Consol, que maca la foto!! Una foto de mas amb colors torrats en vomptes de blaus... M'encanta! També el record de Vinyoli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el mar els canvis de llum es veuen més clars. Aquesta llum apaivaga tots els colors i té el seu encant.
      Vinyoli ens va deixar tresors per a descobrir-los.

      Elimina
    2. Quan escric amb el mòbil o la tablet... escric fatal... perdoneu... :)

      Elimina
  3. Permeteu-me ser una mica Pons... no hi ha any que no hagi mort o nascut un poeta? Anem d'homenatge en homenatge, i jo no puc participar en cap...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem a pams, Xexu. És un motiu d'orgull per tots nosaltres que cada any tinguem un gran poeta per recordar i lloar. I, a més, així, d'un en un, ens és més fàcil. Recordo que Emili Teixidor deia que per saber poesia no calia llegir tot un llibre cada dia, només ens cal llegir un sol vers. És ben senzill.

      Elimina
  4. Bé, de poesia no es sé gens però m'agradarà llegir els vostres homenatges a Vinyoli (com l'any passat a Espriu)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia és com la música, quan més l'escoltes més t'agrada. Està molt bé anar fent petits tastets.

      Elimina
  5. Quin homenatge tan encertat, la foto és magnífica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. He mirat el teu recull de poesies de Vinyoli i m'ha agradat molt. Te n'agafaré algunes.

      Elimina
  6. Sempre m'han agradat els pals de les barques, desafiant el vent i la força del mar.
    M'agrada veure'ls al mar, m'agrada veure'ls en terra amb el cel acaronant-los.

    Preciosa foto per aquest bell poema.
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels pals, a mi també em passa, sobretot quan les veig amarrades al port. I de totes les barques les que més m'agraden són els velers i algunes de pescadors.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  7. Una barca de bocaterrosa, una altra que mira amunt. Molt ben trobada, la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fan una parella harmoniosa, semblen estar a gust juntes i en silenci.

      Elimina
  8. Un dels millors, pel meu gust.
    I una mica marginat, l'hem tingut.
    En sap moltíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament d'altres li han fet ombra. Té poemes que m'agraden molt.

      Elimina
  9. Preciosa la fotografia en harmonia amb el poema. Vinyoli, el més modern entre els poetes catalans, el més influent entre els joves de les últimes generacions. Confesso tenir un gran respecte per la seva obra, expressió de la seva fràgil força... M'encanten els teus posts!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  10. M'animes a continuar, Jordi. Moltes gràcies. Conec poc les tendències de les noves generacions però no m'estranya que Vinyoli els hagi influït, té un punt de lucidesa que va més enllà del seu temps.

    Abraçades de cap de setmana.

    ResponElimina