26 de novembre de 2013

El Castell

                                                                                                               Castell de Marata.

A Marata hi ha un castell. Està habitat, uns masovers porten les terres i cuiden del bestiar de la granja. Durant anys hi he passat per davant cada dia i ha format part del meu escenari quotidià, de tot allò que, sigui verament singular o no, és familiar. Avui que el trec a escena m'adono que desconec si aquest és el seu nom propi o si en té un altre i que sé ben poca cosa de la seva història. Sigui com sigui, la gent dels voltants l'anomenem el Castell de Marata i és un punt de referència per anar a buscar els ous i el pollastre quan ve Nadal.

10 comentaris:

  1. És curiós, sovint passem i passem pel mateix lloc un munt de vegades i no en fem cas, fins que un dia , de cop i volta, sembla que ho descobrim i ens sap greu no saber-ne més coses. Bé, però sembla que crien uns pollastres molt bons...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
  2. Hi ha una contradicció, per un cantó sentim que ens és familiar tot allò que ens envolta i, per un altre cantó, a vegades desconeixem coses que hem tingut molt a prop. O, senzillament, hem establert la relació a partir de les coses més importants, en aquest cas els ous i els pollastres.
    Bon vespre, M. Roser.

    ResponElimina
  3. Sembla un castell amable. Potser ho fa la vida... bonica foto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està ben conservat segurament degut a que està habitat i això també li dóna vida.

      Elimina
  4. De vegades hi ha llocs que tenim tan interioritzats que ni ens adonem que desconeixem tot el que es pot saber d'ells, sempre han estat allà, així que no els hem prestat més atenció que aquesta. Segur que si t'endinses a conèixer la veritable història del castell t'emportaràs més d'una sorpresa. Qui sap si ens en podràs dir alguna cosa que ens sorprengui a nosaltres també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint tenim una relació molt funcional amb les coses que ens envolten i no ens fem preguntes sobre les mateixes. Ara que se m'ha despertat la curiositat segurament trobaré les respostes.

      Elimina
  5. No tothom pot tenir un castell a mà, segur que si investigues una mica rebràs grates sorpreses.
    La foto de la portada del meu bloc és la "del meu castell" i tret que sé que era l'antic quarter de cavalleria i ara és un museu del calçat i una escola de tallers, no puc explicar molt més.
    Això si, quan la lluna es passeja pels seus voltants el fa màgic. ;)

    Aferradetes! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha construccions que ens criden l'atenció per la seva singularitat, per la seva harmonia o per la llum i la calidesa que els envolta. La nostra mirada les pot fer màgiques.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  6. Aquests esglaons que fan les parts de dalt de torres com les d'aquest castell m'agraden molt. Els arbres força buits de fulles s'hi escauen, a una construcció antiga com aquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta construcció té la forma comuna de representar un castell en el nostre imaginari col·lectiu.
      També m'agrada veure el castell a través d'aquesta cortina de fulles.

      Elimina