23 de novembre de 2013

Ordenat, establert, potser intel·ligible

                                                                                                       Olivera, Les Garrigues.

Vet aquí l'home vell, al davant de la casa,
com alça a poc a poc la seva pols
en un moment, àrid i nu, d'estàtua.
Terra seca despés, ja per sempre
fora del nombre, del nom, trossejada
 a les fondàries per les rels de l'arbre.

"Ordenat, establert, potser intel·ligible..." (fragment)
Salvador Espriu


12 comentaris:

  1. Una olivera vella i seca. S'adiu moltíssim amb el fragment que has posat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí, Loreto. Tenia la imatge i he trobat el poema d'Espriu.

      Elimina
  2. Quina combinació més maca... aquest fragment feréstec i orgullós que fa sentir intensament.

    Silenciosament passo els dits per la part més fina del tronc de l'olivera, sense escorça, textura fina amb vetes com camins a resseguir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et ve el desig de tocar-la per saber més coses d'ella, per fer-la propera.

      Elimina
  3. M'agraden molt les oliveres , aquests arbres recaragolats pel pas del temps, i que arrelen a la terra per àrida que sigui...

    Sempre és allí...
    a la vora del camí
    oferint-vos la seva ombra.
    Ho dóna tot
    a tothom, què més es pot
    demanar a una vella soca...
    Serrat.

    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bonic poema d'en Serrat. Quin arbre més esplèndid sorgit d'una terra àrida!
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  4. La poesia no sol ser ordenada, establerta, potser intel·ligible, i aquest tronc tan retorçat tampoc. M'agraden molt els textos que acompanyen les teves sempre impactants imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No? Certament les coses vives, la poesia també, sovint són caòtiques, inesperades i poc intel·ligibles.

      Elimina
  5. Tal text per a tal imatge.

    ResponElimina
  6. Bellesa i vellesa, tot en un arbre magnífic.
    Bona fotografia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bellesa en la vellesa és genuïna, profunda i està carregada d'una llarga història.
      Gràcies.

      Elimina