16 d’octubre de 2013

La mar blava

                                                                                                                                            Cap Ras, Llançà.


El blau va néixer en el mar per a inundar-nos. (...) I la barca del pensament, igual que la de rems navega sobre el blau. (...) Hi ha amors blaus també. Són els que es mantenen purs, quan els amants naveguen l'un dins l'altre ulls endins. Si el silenci els acompanya, el blau es manté intacte, i poden arribar al bes blau, a l'abraçada blava...

El Danuvi Blau dins Teoria dels colors
Josep Palau i Fabre

16 comentaris:

  1. Quin text tan bonic has triat per il·lustrar el blau...

    ResponElimina
  2. En Palau i Fabre era un poeta singular. La seva biografia també ens parla d'una persona molt particular en el seu temps i d'una gran sensibilitat.

    ResponElimina
  3. No és estrany que Palau traduís Rimbaud -recordes el poema dels colors? D'altra banda, el blau és el color que més predomina en la natura -mar i cel, tots dos per obra i gràcia de la llum. No podia ser, altrament: l'amor ha d'ésser blau...

    Des de El Far, abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palau i Fabre fa el poema L'Aventura que parteix d'un poema de Rimbaud i que és un dels meus preferits. Palau retrata les sensacions amb paraules i imatges de tal manera que sembla estar en un estat d'exaltació, d'emoció a flor de pell.
      Certament, Jordi, l'Amor és blau i infinit com el mar.

      Elimina
  4. Palau i Fabre és un dels meus poetes... quina combinació més maca de blaus... imatges i paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poeta compartit. Celebro que t'agradi, Carme.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies, Núria. En Xiri parla de l'amor amb altres paraules però amb el mateix sentit.

      Elimina
  6. Respostes
    1. El bes blau com el raig verd verd porten la salabró del mar.

      Elimina
  7. "Si el silenci els acompanya, el blau es manté intacte, i poden arribar al bes blau, a l'abraçada blava...", el silenci que envolta l'illa del primer pla, segurament. Bellíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una illa que molt a prop seu, a la seva dreta, té la seva companya. Juntes es mantenen fermes quan bufa tramuntana.

      Elimina
  8. M'ha recordat una frase d'una peli "m'agradaria perdrem en el blau dels teus ulls", reflectien el cel i el mar...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això de "perdrem" té una connotació de deslliurar-se i deixar-se anar, bagarajar.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  9. Quina serenor, la pell del aigua té com una esgarrifança...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aire és tan suau que tan sols aconsegueix una lleu tremolor de l'aigua.

      Elimina