13 d’octubre de 2013

Camins d'aigua

                                                                                                                Cap Ras, Llançà.

Les dreceres del mar
rebrillen de mirades,
dofins entotsolats
                                                    corbats arran de l'aigua

Una font (fragment)
Ramon Xirau

20 comentaris:

  1. Espectacular foto, i el paratge és digne de visitar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te'l recomano, Xexu, i més ara que està força solitari.

      Elimina
  2. Me n'alegro que hagis triat un poema d'en Ramon Xirau, gran poeta i filòsof ben poc conegut... Sempre he sentit per ell una gran admiració. Per cert, la fotografia és preciosa.

    Des de El Far, abraçades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari. Hi ha racons, així com els poetes, que és una meravella descobrir-los.
      Abraçades des de terra endins.

      Elimina
  3. Aquestes transparències i lluentors i el blau intens a l'infinit, ben bé com un camí que ens porta lluny, camí d'aigua que alimenta l'esperit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer camins és bo pel cos i per l'esperit. I, sí, sovint necessitem descobrir-ne de nous.

      Elimina
  4. Esplèndida fotografia.
    No conec Ramon Xirau, hi hauré de posar remei, perqué m'ha agradat aquest fragment!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el conec poc però tinc ganes de saber-ne més.
      Bona lectura, Glòria.

      Elimina
  5. Ostres, m'encanta la foto. L'aigua sembla que pugui tocar-se. I el text també és molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua és transparent i està calmada com si fos un llac. Un dia preciós a la costa brava.

      Elimina
  6. Aquest paisatge omple els ulls de llum, molt maco!!

    Bon dia, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum i un silenci tan sols trencat per una remor pausada. Un lloc per estar.

      Elimina
  7. Quin mar tan preciós, fa venir ganes de xipollejar en aquestes aigües cristal·lines...Si seguim alguns caminets del mar, arribarem al cel de les aigües salades, i jugarem amb els dofins...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A alta mar tots els camins són igualment possibles, ets tu que decideixes el rumb a seguir. Tinc una imatge molt viva d'un dia que navegava amb un veler i uns dofins van venir a acompanyar-nos un tros tot jugant a la proa.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  8. Un camí transparent, canviant de color, bellíssim, que encomana el goig de viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De viure i tornar a valorar aquelles coses importants del viure.

      Elimina
  9. Molt bon enquadrament i perfectes colors!

    Molt bona,Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. M'afalagues.

      Elimina
    2. Si la resposta va per mi,no soc en Jordi. hahahaaaa....!

      Elimina
    3. Perdona, la resposta era per tu, Joan. Gràcies.

      Elimina