26 de setembre de 2013

Àlbum

                                                                                                                                                      Caldetes.

Si visqués a prop del mar cada dia captaria una imatge al mateix lloc i a la mateixa hora. I encara que ara ja no es faci, revelaria en paper cada fotografia i en faria un àlbum. Àlbum del mar li diria, i me'l miraria als capvespres a poc a poc, fixant-me en els petits detalls: en la grandària de les ones, en el color del mar i del cel, en les petjades... I mentre me'l mirés escoltaria un Concert per a violí de J.S. Bach. Si visqués a prop del mar.

18 comentaris:

  1. Em sembla una molt bona idea, seria un àlbum preciós. Ja saps què et toca...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que no tingui el mar a tocar. Hauré de buscar un altre tema.

      Elimina
  2. La veritat és que la mar és sempre igual, la mar, però sempre diferent, hi ha tants matisos que fa goig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això potser s'assembla al cel, sempre allà mateix i sempre diferent.

      Elimina
  3. La llum càlida de la tarda, quan el sol es pon, embolcalla les imatges d'una bellesa que m'encanta.

    Potser arriba un dia que se't compleix aquest desig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum, intangible, fa variar la nostra percepció de tot allò que ens envolta.
      Hi ha desitjos com aquest que queden guardats fins que arriba el seu moment.

      Elimina
  4. Doncs quina llàstima que no visquis a prop del mar. Potser podries escapar-t'hi de tant en tant per regalar-nos aquest Àlbum del mar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre que puc ho faig, Loreto. Sóc de terra endins però la mar em fascina, la platja mig deserta, la remor, l'aire, la salabró... Això sí, mai en ple estiu ni per cremar-se al sol.

      Elimina
  5. Com a fotògraf vaig fer fa molts anys un estudi de llum, el mateix que tu expliques, un cop al mes -mateix dia, mateixa hora- al llarg d'un any amb un arbre immens, isolat, al bell mig d'un prat com a escena. Prenc, doncs, el teu suggeriment, d'afegir-hi un concert de violí de Bach i renovar-hi la mirada...

    Als peus del mar, des de El Far, una abraçada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva idea, Jordi. Els arbres, i alguns en especial, són petits monuments que ens dóna la natura. I de la mateixa manera que algunes estrelles, n'hi ha que ens són especials.
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  6. Ja veus, Consol, no només es pot fer al mar, això, en Jordi ho va fer amb un arbre...

    Seria un àlbum preciós!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tot la raó, segur que la llista podria ser extensa.

      Elimina
  7. Si visquessis a prop del mar i compartissis les teves fotografies, gaudiríem amb tu del espectacle magnífic d'aquest mar, sempre el mateix, sempre diferent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És contemplar la màgia del moment, tal com expressa el poema de Josep M. de Sagarra:
      Comprendre indistintament
      rosa i espina;
      i estimar aquest moment,
      i aquesta mica de vent,
      i el teu amor, transparent
      com una aigua-marina.
      Dins de "Àncores i estrelles"

      Elimina
  8. La mar, sola, és un gran espectacle, que la teva fotografia transmet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elena. Sí, la mar és un espectacle que ens fa viure sensacions i ens fa sentir formar part de la natura.

      Elimina
  9. Seria un àlbum preciós Consol , segur que a cada foto hi sortirien matisos diferents. També les podries fer del mateix lloc, però a diferents hores del dia, una mica com en Monet ho feia amb el Pont japonès o amb els Nenúfars, les tonalitats de la llum encara variarien més...Jo si que faig àlbums de fotografies, són retalls de vida que fa il·lusió mirar-los de tant en tant.
    Petonets mariners.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també encara faig àlbums, materials no virtuals, però cada vegada més escassos. De fet cada dia veiem tantes imatges i tant disperses, que les imatges es tornen banals. Potser la idea de seguir el curs del temps d'un lloc concret, ens pot ajudar a apreciar la bellesa de les coses en si i dels seus petits canvis.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina