12 d’agost de 2013

Maletes

                                                                                      Racó en homenatge a Jacint Verdaguer, Folgueroles.

Serà com ara:
bosses, papers, sabates, roba
pertot arreu
i la maleta encara buida,
damunt del llit.

Serà com ara:
somnis, amics, l'amor, els llibres,
tot a mig fer.
I faltaran només minuts 
per la sortida.

Tot pot canviar sempre
Jaume Subirana

14 comentaris:

  1. maletes, baguls...receptacles de memòria, d'infantesa, de viatges petits o grans

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós que puguin ser símbols tant del passat com del futur, allò que ha quedat emmagatzemat a les golfes i allò que emmagatzem per partir.

      Elimina
  2. Sempre he relacionat les maletes amb l'espai imprescindible on encabir allò realment necessari per a viure. Ni més ni menys, el que cal i prou...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, i el que ens cal és molt divers segons les persones. És bo de veure la mida de les maletes de la gent en un mateix viatge de grup.

      Elimina
  3. Maletes que són en elles mateixes un retorn al passat, a banda de ser necessàries per viatjar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les maletes de la fotografia ens retornen al passat com l'obra d'en Verdaguer. Un passat que reconeixem nostre.

      Elimina
  4. Aquestes maletes i baguls (mundus), ja tenen els seus anys...Em sembla que quan anem de viatge, la mitat de coses que posem a la maleta, ens les podríem estalviar...Només ens ho emportem per si de cas i després no ho fem servir! A mi no m'agrada gens, fer maletes.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa meva també li deien "mundus" que fa pensar en "mons". Són per anar pel món.
      Veus, a mi m'agrada fer maletes i fer-les amb les coses justes, sense haver de passar fred i anant ben calçada. Em surten maletes petites.

      Elimina
  5. Verdaguer va viatjar a molts països però en el propi no el van tractar gaire bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I, malauradament, no és cap excepció. Potser tendim a no valorar prou les coses, els fets i les persones que tenen mèrit, i ens afanyem a veure tots els petits defectes.

      Elimina
  6. Tot homenatge a Verdaguer és d'agrair, va ser molt injustament tractar pels seus superiors, però el poble sempre el va estimar.

    ResponElimina
  7. Verdaguer en parla a En defensa pròpia. Hi ha documents que testimonien que va ser molt acompanyat el dia del seu enterrament. Donen fe que en vida va ser una persona molt estimada per la gent.

    ResponElimina
  8. I si alguna cosa canvia que sigui a millor!

    Preciosa imatge i poema, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet no és possible el no canvi. El món que ens és proper està en un procés accelerat de canvi cap a una direcció, el regne dels poderosos econòmicament, molts volem un redreçament cap a una altra direcció que creiem més justa.
      Gràcies, Gemma.

      Elimina