16 de juliol de 2013

Verd

                                                                                                   Bedollar, de Vilallonga de Ter a Llanars.

(...)A vegades el verd es vesteix de festa i es presenta amb vestit engrescador. Però qui sap mirar, mai no deixa veure, sota aquell vestit de primavera, d'arbre mogut per les fulles, la mala intenció amagada. Verd tendre, dieu? El més tendre dels verds sap mil vegades més lletra menuda que el més ofensiu dels vermells.

Cul d'ampolla (fragment)
dins de Poemes de l'Alquimista
Josep Palau i Fabre

16 comentaris:

  1. Té raó Palau i Fabre però, malgrat tot, mirant la teua foto no puc deixar de sentir la frescoreta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bosc deliciós però, qui sap, potser s'hi amaga un llop.

      Elimina
  2. Ui, amb el que m'agrada el color verd, no em puc creure que amagui males intencions, sent el color de la natura...

    Perquè m'agrada el verd de les fulles
    el meu amic és un jardiner...

    Petonets de color verd.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, no sé... fa pensar en Palau. L'esperança la veiem verda i sovint és traïdora. I la dita "de més verdes en maduren" ja ens crea dubtes sobre la cosa verda. És que no podem anar sempre amb el lliri a la mà!
      A la cançó el verd és tot un senyor.
      Petonets, M. Roser (ja no sé si fiar-me del verd)

      Elimina
  3. Jo em refiaria més del blau, però vés a saber! Bonica foto

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blau fa seriós però si és un "posat" fa de venedor. A mi si m'han d'enganyar, em quedo amb el verd.

      Elimina
  4. Els bedolls..,quan se'ls veu en grup sempre estan de ballarusca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ballarusca, una paraula que s'adiu amb els bedolls. És una arbreda que es troba al ripollès però a pocs llocs més, molt agradable per passejar-hi.

      Elimina
  5. Com a bon home de far puc dir-te que el verd -color de mar segons la fondalada- no sempre és de fiar.
    Ah, però, la bellesa ambivalent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Palau i Fabre diu el mateix que tu, en Cul d'ampolla comença així:
      "El fons del mar és verd: verd és el fons de tots els ulls, si ho mireu bé. El verd és el color de les profunditats. Els crims són verds, les conspiracions són verdes, l'enveja és verda. (...)"
      Ens arriscarem!, ve s'ho val el color verd.

      Elimina
  6. El verd transmet sensació de frescor. No sembla tenir malicia.
    Clar que als acudits picardiosos se'n hi diuen verds...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui... estic descobrint molts indicis de que ,d'haver-n'hi, n'hi ha de malícia.

      Elimina
  7. El verd del bosc sempre amaga alguna ombra, això el fa atractiu. Vénen ganes de passejar-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bosc molt agradable, hi ha ombres i també clarianes. També és harmoniós.

      Elimina
  8. Aquesta fotografia em recorda un quadre de Klimt, i un altre de Comadira. L'arbre retorçat trenca amb la monotonia del bosc, en la teva imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquestes associacions. Les fagedes de Klimt tenen una atmosfera diferent al bedollar malgrat que potser hi ha semblances. M'ha agradat molt el quadre d'en Comadira i també el teu escrit. T'has fixat en la branca que serveix com a porta d'entrada al bosc.

      Elimina